Des del juliol del 2010 la fotògrafa Berta Tiana i els geògrafs Maties Serracant i Bernat Lladó, del col·lectiu (Sa)badall, van començar a recórrer Sabadell buscant els espais buits -tapiats, abandonats, en venda o lloguer- per documentar «l’abandonament de la ciutat», cada cop més «porosa».
Blanc i negre dramàtic
Dimarts passat inauguraven a l’Alliance Française, amb gran èxit de públic i la presència del director, Sebastià Bauer, Urbanoporosi, una exposició amb una trentena d’imatges d’aquests locals, cases, solars o edificis a mig construir que han cartografiat amb un mapa ple de punts de colors. La imatge diu dues coses: que n’hi ha molts i que n’hi ha per tot arreu, sense entrar en quins districtes el deteriorament és més dens.
«De moment el número exacte no és important, se’ns escapa, només hi ha una voluntat ‘impressionista’, en el sentit de causar impressió, perquè volem posar el problema sobre la taula», explica Serracant.
Berta Tiana, que exposa mig centenar de les 600 fotos que ha realitzat, ha donat «més dramatisme» a aquesta realitat apostant pel blanc i negre i potenciant les textures i contrastos amb el Photoshop, però sense manipular. «En color no tenen tanta força, no són boniques, i el blanc i negre ressalta l’envelliment», assenyala.
Una altra constant de les fotos és la perspectiva frontal i la repetició d’elements estructurals. Al davant no hi ha mai cotxes que destorbin la vista. I és que un altre dels objectius és donar relleu al seu valor estètic: sovint el resultat fa pensar en altres aproximacions de fotògrafs artístics a ciutats com L’Havana, per exemple.
Han fet molts quilòmetres a peu, en bici o en cotxe, fins a documentar aquest fenomen que coincideix amb la crisi però comença molt abans. Hi ha edificis que «porten 20 anys abandonats, com la casa del carrer Josep Renom», recorda Tiana, que recorda que el projecte està «en procés».
El fenomen en evidència
L’exposició, que inicia un programa de xerrades i debats sobre aquesta Urbanoporosi de Sabadell -però que també afecta altres ciutats-, ve a posar el fenomen de degradació «en evidència», però no va néixer amb «la intenció de criticar», precisa la fotògrafa, tot i que el missatge hi és implícit.
No hi ha dubte que la feina realitzada ha estat llarga i intensa. A més de situar en el mapa els espais buits, els han catalogat: habitatges, indústries, locals i comerços, solars, equipaments i aparcaments d’ús temporal, tot detallant si es troben en venda o lloguer o si estan tapiats.
El debat «Emmarcar la ciutat porosa», dilluns
Tot un seguit d’activitats (debats, xerrades i possiblement també la realització d’un breu recorregut urbà) completen el projecte Urbanoporosi (sabadall.wordpress.com).
La primera cita és aquest dilluns a l’Alliance amb «Emmarcar la ciutat porosa», on participaran Gaby Farrage (de Bruit du Frigo), de Burdeus, i els sabadellencs Weren’s (Ramon Puig, d’Impaktes Visuals) i Joan Vila-Puig (de SITESIZE).
Dimecres, 25 d’abril, el periodista de Diari de Sabadell Josep Mercadé moderarà la xerrada «Habitar la ciutat-badall», amb ponents encara per confirmar.
«Construir la ciutat buida» reunirà dimecres, 2 de maig, Albert Cortina (advocat urbanista), Joan Carles Sallas (arquitecte urbanista) i un tercer convidat pendent de confirmació.
Helena Cruz (geografa, UAB), Albert Àrias (geògraf) i Roger Sauquet (arquitecte, UPC) intervindran a «Re-imaginar la vida urbana» (9 de maig). L’últim debat serà el 23 de maig al voltant de «Transformar Urbanoporosi».
