A mb cara de bon jan, afable i proper, Salvador Peig (Sabadell, 1968) confessa que li agrada més fer d’actor o dirigir, és a dir, ser a dalt l’escenari, que no presidir una entitat. Però va assumir de bon grat aquest càrrec a la Joventut de La Faràndula quan, essent el sots-president, va dimitir Quim Carné per no considerar-ho compatible amb la seva entrada a la política (ara és regidor de Cultura). Ratificat en assemblea el 2012, Peig opta per «delegar molt» les feines gràcies a un gran equip que té a l’entitat i segueix gaudint a fons de la passió pel teatre. Aquest Nadal tornarà a dirigir Els Pastorets amb Maria Pla. I fa petits papers a altres obres.
L’entrevista s’acabarà a les 9 del vespre d’un dimarts i, després d’un sopar ràpid, té assaig dels Pastorets i també junta. Acabarà a la matinada i es lleva d’hora per treballar en el sector del motor. La clau, diu, és que la família també visqui el teatre. «Són moltes hores, però hi ha un fruit». A la Joventut de La Faràndula, que ara presideix, va conèixer la seva dona.
Heu començat la temporada amb «Els músics de Bremen» per primer cop al Principal. Bona experiència?
Va anar molt bé, vam omplir: uns dos mil espectadors en sis funcions. Però no ens volem enganyar. Les 325 persones, posades a La Faràndula, serien mitja platea. Estem contents amb matisos.
Aquest any no hi ha cap títol nou a la temporada, el que ens va fer pensar erròniament que programàveu reposicions. Però no és així, oi?
No, perquè «El món del Màgic d’Oz» (maig 2014) es refarà tota de nou. Tot el repartiment és nou (només un repeteix), el cos de dansa és nou i es fa nova l’escenografia, així que per a nosaltres és una estrena. Comencem de zero. L’escenògraf és Raül Vilasís.
És la mateixa versió de Quim Carné amb música de Joan Bta. Torrella?
Sí, però amb dues cançons noves. La nova proposta parteix força de la que vam portar, adaptada, al Poliorama. Va ser la primera que vam portar al teatre de Barcelona.
I «Els músics de Bremen»?
Tècnicament sí que era una reposició però la teníem dos anys parada i la vam revestir nova. El que ens va passar aquest any és que no teníem cap obra nova sobre la taula i també que portem dos anys arriscant molt. Ens ha anat molt bé, però ara volíem una “temporada tranquil·la” i destinar molt pressupost a refer el Màgic d’Oz. Pensa que una obra nova costa uns 24.000 euros.
I a més fareu «La increïble història d’en Peter Pan», d’Arnau Solsona i Maria Closas (març 2014) i porteu «La Blancaneus i els 7 nans», d’Albert González i Alba Valero, al Poliorama.
Cada obra té habitualment uns dos anys de vida, la fem durant dues temporades amb unes 10 funcions com a mínim. I estem encantats de tornar al Poliorama. Ens han cridat per fer sis funcions, l’altra vegada només en vam poder fer dues i ens vam quedar amb ganes de més.
Com està «La volta al món…?
Ara està parada, però si ens la demanen la fem. Sempre tenim 4 o 5 obres en cartell i programem per temporada tres produccions i Els Pastorets, també amb la versió infantil a LaSala. A més, surten obres del que en diem «cicles formatius»?
Què són?
Directors joves que encara no s’atreveixen a dirigir una obra de la temporada però els ‘foguegem’ amb un pressupost molt petit i, si va bé, els presentem en una sala de petit format amb cara i ulls. Un exemple és «Tècnica de cambra», de Pedrolo, que va dirigir Lluís Saus fa dos anys. Però no forcem, és molt voluntari.
També teniu una nova web
És nova d’aquest any, i en breu estrenarem nova imatge i cartelleria dels Pastorets, també amb una pàgina nova (www.elspastorets.cat), que volem que sigui molt activa. Des del 2011 tenim un equip de comunicació molt potent, amb 4 o 5 persones amb moltes ganes de fer coses.
Ja esteu assajant intensament el clàssic, no?
Des de mitjans d’octubre que fem assajos tres dies a la setmana, de 10 a 12 de la nit.
Molta feina.
Si, si penséssim en les hores que hi dediquem… La clau és la bona organització, perquè arrossegues la família amb tu i, si no, acabes cremat. De fet, normalment tots hi estan ficats, perquè d’altra manera seria difícil que ho entenguessin.
I teniu una part molt important de formació.
Són dos tallers que en diem Taller de Teatre Infantil (de 6 a 13 anys) i Aula Jove de Teatre (de 14 a 17 anys). Amb format i objectius diferents. El primer es tracta de perdre les pors i, tot jugant, anar coneixent el teatre. El segon està més enfocat a descobrir-se com a actors. Comptem amb assessorament professional. Ara ho porten les d’Engruna Teatre, que són les monitores i fan el pla educatiu.
Fa més de 50 anys que programeu teatre infantil, porteu 15.000 espectadors a la Faràndula, però sempre dieu que el teatre no és vostre.
Si, això a vegades crea confusió. Programem cinc obres l’any però sense teatre propi. A La Faràndula hi som ‘de lloguer’, a una sala que tenim des que el teatre va passar a titularitat municipal [1972]. L’Ajuntament dóna prioritat en la programació a les entitats locals (l’òpera i nosaltres), ens ofereix dates, però hem de fer el procés de sol·licitud com qualsevol altra entitat, amb les taxes, tècnics i conserges corresponents que s’han de contractar. Com una companyia de fora, que ho som. I ja ens agradaria tenir un teatre propi!
On guardeu els decorats? On assageu?
Tenim un local com a magatzem al carrer Jacint Verdaguer, cedit per l’Ajuntament, com a moltes entitats. El lloguer és zero però l’has d’arreglar. I assagem a L’Estruch.
Fa poc es va presentar la Sabadell Teatre Associació (STA), que integreu junt amb el Sol, el Ciervo, el Sant Vicenç i La Bàscula. Rivalitats superades?
Jo ho resumeixo així: no ens hem d’estressar però hi hem de ser. Amb la manera de funcionar de cadascú, sense obligar-nos, si es busquen els punts en comú, ¿per què no? Les rivalitats potser hi seran sempre, però els presidents hem de donar una ‘normalitat institucional’. De moment hem començat amb trobar-nos i compartir els cartells de les obres que programem.
