Yacine Belahcene Benet, líder de la banda barcelonina àrab-mestissa Cheb Balowski, viu des de fa uns anys a Sabadell. I aquest dissabte presenta al Balboa el segon disc amb el carismàtic projecte Yacine & the Oriental Groove, on aboca la seva identitat plural.
L’estima venç la salvatgia, produït gràcies al micromecenatge a Verkami, és el segon disc de Yacine & the Oriental Groove, amb una barreja de folk algerià, pop occidental, melodies de Grècia, rock…
I és que Yacine, català però amarat de les cultures àrab i amazigha perquè va viure la infància i l’adolescència a Alger, és tot un exemple de multiculturalisme que reflecteix molt bé la seva música.
Els que recordin Cheb Balowski, i després Nour, saben que el cantant aposta per la substància i les lletres compromeses però amb uns ritmes que fan ballar.
Al Balboa amb La Llançadora
Quan va actuar a La Mirada Art de Butxaca, a la Rambla, es va quedar públic a fora. Aquest dissabte espera encabir tothom a la sala Balboa del carrer Fortuny, 13, on l’ha programat el col·lectiu cultural la Llançadora (22h.; 3/5 euros).
Compta com a director musical del projecte Yannis Papaioanou, llaütista grec resident a Barcelona. El 2011 van editar Parabòlic i ara continuen amb la seva aposta «mediterrània però amb tocs bastants rockers», apunta Yacine a l’entrevista.
Amb companya sabadellenca i un parell de fills aquí, el cantant coneix la moguda local de la mà de Carles Belda, la Sèpia Verda o els Rauxa, tot i que fa força vida a Barcelona.
Sap que «el nostre punt fort és el directe», on intenta interactuar amb el públic i que «la gent disfruti». «Realment és quan em sento lliure», afirma.
El nou material és majoritàriament en àrab, i alguna en català, però a la web es troben les traduccions dels textos. Són «importants» per a ell.
Fa només una versió, Ya Dzayer (Alger), d’Ahmed Wahbi, «dels primers que van començar a treballar la música popular algeriana».
El seu idioma matern és el català, però admet que li «costa» escriure cançons en aquest. A M’és ben igual és contundent. Cantada en català i amazigh, sorgeix d’unes declaracions de Duran i Lleida de fa dos anys sobre la «preocupació que hi havia cada cop més Mohameds i menys Jordis», recorda Yacine, que vol deixar clar que «no permetré que un polític em digui quant de català haig de ser».
A L’armée parla contra els colonialismes tot evocant els 50 anys de la independència d’Algèria amb paraules poc amables amb els soldats francesos.
Però el tema que dóna títol al disc, que ve de l’àrab, és una aposta de l’amor contra la salvatgia. «Davant la desgràcia que estem vivint, amb el patimetns dels treballadors, cal l’estima i l’amor».
