Opinió

La mala idea dels parcs per a gossos

Fa unes setmanes es va fer pública la petició de la creació d’espais acotats per a gossos als parcs de Sabadell. Es van aportar peticions signades per internet per tal que l’Ajuntament condicioni aquests espais. CiU se’n va fer ressò presentant una moció al darrer ple municipal i, pel que sembla, el govern municipal s’ha trobat amb els promotors confirmant que es faran aquests espais exclusius per a gossos. L’argument dels peticionaris és que els gossos necessiten espais per “socialitzar-se”, per interactuar amb altres gossos. De fons, també apareix la queixa perquè darrerement l’Ajuntament s’ha dedicat a multar els propietaris de gossos que no els duien lligats als parcs de la ciutat. S’acusa l’Ajuntament d’utilitzar els gossos com a simple àmbit recaptador. És curiós, tanmateix, veure que apareix aquesta proposta o petició quan per primera vegada es procura el compliment de l’ordenança municipal de tinença d’animals, aplicant les sancions corresponents. Aquesta idea és un greu error per raons veterinàries, etològiques i, fins i tot, jurídiques. S’argumenta que els ingressos per la taxa d’inscripció d’un animal al cens municipal (23’15 euros) s’han de dedicar a fer aquests espais per a gossos. Si l’Ajuntament ho fa, incomplirà la llei d’hisendes locals, que deixa molt clar que qualsevol taxa ha de cobrir exclusivament el cost del servei, en aquest cas la inscripció i gestió del cens d’animals domèstics. Un espai col·lectiu per a gossos presenta greus problemes de salubritat animal. Està demostrat que multipliquen la tranmissió de paràsits -tant externs, a la pell, com a nivell digestiu-. Parlem de puces i paparres, així com de diferents tipus de cucs intestinals, que afecten la salut de qualsevol gos. També hi ha malalties de transmissió per aire o per contacte de mucoses, com la parvovirosi, la leptospirosi, la tos canina o el brom (més conegut com a “moquillo”). Dur un gos a un espai col·lectiu per a gossos és jugar-se la seva salut. I hi ha raons etològiques també (l’etologia és la ciència que estudia el comportament animal). Els humans tenim el mal costum d’entendre el món i la natura des de la nostra particular manera de ser i de fer les coses. Creiem equivocadament que els animals són com nosaltres i que es comporten com nosaltres. Els gossos, per exemple, tenen un sistema de funcionament social derivat directament del dels llops, parents més que pròxims. Els gossos són jeràrquics, tenint un mascle dominant i líder, que té accés a les femelles, i la resta de mascles n’estan sotmesos. El comportament dels gossos en grup és clavat al dels llops. De fet, aquest mateix cronista ho va comprovar durant nou mesos en una granja amb un grup de gossos, que calcaven el comportament grupal dels llops. Per a un gos, el líder és el seu amo, i el seu grup social és la família on viu, on n’és un membre més, sovint el de rang més baix. Dur un gos a una àrea exclusiva per a gossos és un risc. Serà el líder? O vindrà un altre gos dominant i li plantarà cara? S’han comprovat força casos d’agressions entre gossos, entre mascles però també entre femelles, en funció del rang que pretenen tenir al grup, entre els gossos i gosses que es troben al mateix espai. Dur un gos a un espai acotat per a gossos és també arriscar-se a que mossegui d’altres gossos o que el mosseguin. Si algú vol socialitzar un gos, cal fer-ho de cadells, entre cadells. Per aquesta raó és molt dolent separar-los de mares i germans fins que no han passat com a mínim tres mesos. I si es vol socialitzar un gos adult, s’ha de fer a un lloc controlat (a casa), amb gossos de confiança (d’amics o parents), i sota el control dels mateixos propietaris. Tenir un gos és una responsabilitat amb l’animal i amb la societat. Qui proposa parcs per a gossos només serà creïble quan persegueixi més que ningú els que incompleixen la normativa de tinença de gossos. Mentre, tot plegat sona a excusa de mal pagador. DESTACAT “Dur un gos a un espai col·lectiu per a gossos és jugar-se la seva salut.

Comentaris
To Top