Maties Serracant és amable en les formes, precís en el missatge i contundent en la visió. Un tipus modern i amb sentit de l’humor, seductor a la seva manera, però prudent i desconfiat. No és un entrevistat fàcil, vaja.
Podem criticar tant com vulguem la seva gestió (i ho fem, i ho farem!), però hi ha almenys una qüestió indiscutible, si em permeteu la frivolitat: la decoració del seu despatx. L’“Estil Serracant” és un salt quàntic respecte d’un altre “estil” que fa uns anys imperava al consistori. La selecció d’obres d’art que decoren el despatx consistorial, cedides pel Museu d’Art de Sabadell, ho demostren. Darrere de la seva taula, presidint la zona de treball, penja la seva obra preferida: una de les clàssiques Planimetries de Joan Vilacasas. A la paret oposada, sobre els discrets sofàs blancs on l’alcalde rep les visites, descobrim DronattackMap02, un psicodèlic grafiti sobre tela de 2014 de Werens (Ramon Puig). Entre una i altra obra, una bona tria d’art local d’entre 1960 i 2001: un oli d’Alfons Borrell, una ceràmica de Benet Ferrer, un oli d’Antoni Angle i un d’Agustí Puig, a més d’una enorme escultura de ceràmica de Lluís Clapés. Tot plegat res a veure amb la decoració pretenciosa, barroca, densa i recarregada d’èpoques passades…
Des que vam assumir el diari, ens ha divertit que ens atribuïssin tota mena de filiacions: que si som un “cavall de Troia” de Bustos; que si, al contrari, som una mena d’operació “anti-Bustos”; que si som un òrgan de Lourdes Ciuró… Se m’acudeix que seria graciós que a partir d’avui algú pensés que, en realitat, som els “tapats” del govern! Si algú ho pensa, afegirem la teoria a la col·lecció.
