“Conec guionistes que també són escriptors, i sempre em diuen que al món del còmic troben una llibertat creativa que no els dona la novel·la”. Ho diu Rafel Sabater, i del tema en sap tot i més: fa 25 anys va fundar Norma Còmics Sabadell i porta des d’aleshores darrera el taulell, aconsellant, nodrint i obrint la porta al nové art a tothom qui s’apropa a la seva llibreria del carrer de Sant Antoni.
A l’edició en paper del diari d’avui, Sabater és el personatge de la ciutat que hem volgut destacar. Al text imprès en podreu conèixer molt més sobre la seva trajectòria i manera de veure el món de la vinyeta impresa, però aquí ens fixarem en un aspecte diferent. Després de tota una vida llegint còmic, quins són les obres imprescindibles? Els clàssics que continuen vigents i que un ha de llegir abans de morir?
1 – Maus: Relat d’un supervivent, d’Art Spiegelman
Únic còmic amb un premi Pulitzer, Maus és una novel·la gràfica on l’autor -d’origen polonès- relata com el seu pare, jueu, va sobreviure al camp de concentració d’Auschwitz. Els personatges de la història són animalons, com una mutació contemporània d’una de les faules d’Esop.
2 – Persèpolis, de Marjane Satrapi
L’evolució d’Iran des dels ulls d’una xiqueta. Persèpolis és l’autobiografia en vinyetes -minimalistes, en blanc i negre- de la infància i adolescència de l’autora, i alhora constitueix un testimoni de com era la vida quotidiana durant la Revolució Iraniana de 1979 i 1980.
3 – Contrato con Dios, de Will Eisner
Amb aquesta obra, publicada el 1978, el mestre Will Eisner va popularitzar el terme “novel·la gràfica”, com una manera de donar rellevància cultural al còmic. L’obra -dibuixada amb el dinàmic i excepcional estil d’Eisner- recull una sèrie d’històries quotidianes que succeeixen a un barri de la perifèria de Nova York.
4 – Watchmen, d’Alan Moore i Dave Gibbons
Dintre dels còmics, el subgènere dels superherois és un dels més exitosos a nivell comercial… i Watchmen és, a la vegada, l’obra cumbre de paios en malles i l’absoluta destrucció d’aquests. La sèrie de Moore i Gibbons agafava la premisa dels vigilants i la portava al món real: no serien, en realitat, uns psicòpates feixistes?
5 – From Hell, d’Alan Moore i Eddie Campbell
Segona obra de la llista amb Moore al guió, From Hell disecciona la figura de l’enigmàtic assassí del Londres victorià Jack el Destripador. Laberíntica, immensa i aterradora, els autors es submergeixen en les cloaques de la ciutat i la obren en canal, mostrant-ne els seus punts més foscos.
. . . . . . . . . . .
I fins aquí els cinc imprescindibles, però l’obra que Sabater -sempre amb l’ull posat en allò nou que arriba als prestatges- recomana últimament és Lo que más me gusta son los monstruos, un còmic tan complex com fascinant, dibuixat a boli per Emil Ferris com una teràpia de rehabilitació després de patir paràlisi,
El relat gira al voltant d’una nena que es veu com un monstre i que comença una investigació arran d’un cadàver que ella s’imagina com a part d’un assassinat. Les pesquises la portaran per tot el seu edifici, mostrant el mosaic profundament humà que s’oculta darrere de cada porta.
