ARNAU BONADA

La por a créixer

[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]

Conversar amb Josep Martínez Zaplana, vicepresident del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, sempre és un plaer. La seva llarga trajectòria dins el sector li confereix una visió panoràmica i clarivident. L’altre dia em comentava que l’obstacle principal amb el qual es troben actualment les pimes constructores és la dificultat per trobar proveïdors fiables.

Com és sabut, en una obra intervenen una gran quantitat de professionals. Abans de la crisi, existien moltes empreses mitjanes que oferien serveis d’instal·lacions, de llauneria, de fusteria, etc. amb qui les empreses constructores podien establir aliances estratègiques per actuar conjuntament. Avui dia, en canvi, el mercat està totalment atomitzat, i hi predominen operaris autònoms amb petits equips de treball que difícilment poden assumir més d’una obra a la vegada.

Alguns d’aquests autònoms de la construcció havien tingut empreses amb grans plantilles. Amb la crisi, però, van patir pèrdues enormes pels costos de reajustament de personal i molts van acabar en concurs de creditors. Per aquest motiu, la majoria han quedat escarmentats i no volen tornar a créixer. Assumeixen els encàrrecs que poden controlar i descarten les feines a les quals no arriben.

En l’àmbit local, en diversos dels meus clients o en emprenedors de la Xarxa Onion també trobo freqüentment aquesta aversió al risc que implica el creixement empresarial. Costa molt, per exemple, que les empreses vulguin endeutar-se per finançar augments de capacitat productiva, quelcom del tot habitual abans. I, sense una certa mida, les empreses difícilment poden innovar, treure profit de les economies d’escala o internacionalitzar-se. Ara bé, per créixer cal confiança i estabilitat. La primera, segons l’enquesta trimestral del CIESC, va a la baixa; i a la segona, ni se l’espera.

Per acabar, dir que la lamentable llei de segona oportunitat vigent no ajuda gens a combatre aquesta por a créixer. S’hauria d’impedir que aquell qui s’entrebanca acabi caient, però no és així: a Espanya no hi ha segones oportunitats empresarials. El probable nou govern de coalició estatal haurà d’afrontar també aquesta qüestió cabdal per fomentar la iniciativa emprenedora. Ja poden començar a seure i a parlar, perquè la feina s’acumula.

Comentaris
To Top