Vagi per davant que estic convençuda que l’Antoni Farrés mereix una plaça a Sabadell; va ser un gran alcalde i és just que s’honori la seva memòria. No em sembla bé, però, que es pretengui esborrar la d’altres alcaldes que, en circumstàncies molt diferents, van desenvolupar la seva tasca, segurament amb errors, però també amb indubtables encerts (recordem, per exemple, la voluntat integradora de l’alcalde Marcet -que li va costar el càrrec- i la fundació de l’economat, que sens dubte va ser un ajut per a moltes famílies).
Es dóna la circumstància que tant l’alcalde Marcet com el seu successor Llonch tenen una descendència nombrosa composada per bones persones, amb qui molts tenim vincles de coneixença, amistat o afecte, i em sembla del tot injust que hagin de viure aquesta situació. Que jo sàpiga, ni un ni altre alcalde tenen les mans brutes de sang ni van posar la mà al calaix del diner públic i, francament, no em sembla que el fet de haver tingut determinada ideologia justifiqui la defenestració que se n’està fent. Si seguim per aquest camí, quan l’alcaldia canviï de titulars, podem trobar-nos que es tregui el nom d’Antoni Farrés i es perpetui, d’aquesta manera, la tradició d’esborrar les empremtes històriques que no siguin del nostre grat.
Vull recordar, a més a més, que l’Antoni Farrés mai va permetre que es tregues els noms dels alcaldes Marcet ni Llonch; hauríem d’aprendre del seu bon seny.
