Opinió

Anormalitat democràtica

No és normal que el govern espanyol dissolgui el Parlament de Catalunya i convoqui eleccions. No és normal que hi hagi candidats que no puguin fer campanya per ser a la presó o a l’exili, i que ni tant sols puguin assistir a la sessió de constitució del nou Parlament. No és normal que un jutge, seguint instruccions del govern, impedeixi que un candidat a president de la Generalitat ho sigui. No és normal que el govern espanyol amenaci amb suspendre -a través del Tribunal Constitucional a les seves ordres- l’elecció d’un determinat President de la Generalitat per part del Parlament.

No és normal que hi hagi polítics catalans empresonats i a l’exili per uns delictes que centenars de penalistes (magistrats, catedràtics i advocats) troben inexistents. Fins i tot la justícia d’un altre país, Bèlgica, tampoc hi troba delictes. No és normal que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya sigui paper mullat per al govern espanyol, o inclús la pròpia Constitució.

Però tampoc és normal que el propi Parlament, mesos enrere, saltés per damunt de l’Estatut i del seu propi reglament. Són temps on les lleis semblen xiclets: s’estiren i s’arronsen segons convingui. Val a dir, tanmateix, que s’ha estès arreu una interpretació tancadíssima de la Constitució, a més d’interessada. Ho explica molt bé el catedràtic de Dret Constitucional, Enoch Albertí, com molts d’altres. Cal recordar que també seria inconstitucional que les pensions pugin un 0’25%, mentre l’IPC puja un 1’2% (i que un producte fonamental com la bombona de butà pugi en un any un 14%). Mentre, però, el Tribunal Constitucional calla, per raons evidents és clar.

En la vida política hi ha coses que poden ser legals però són anormals. I les legalitats canvien actualment no precisament canviant les lleis, sinó interpretant-les de forma diferent. El govern i la justícia espanyols ens donen exemples cada setmana. Però tampoc a Catalunya ens lliurem de fer malament les coses, uns i altres. La mesa del Parlament està formada per 6 homes i una sola dona. Excepte ERC, que presenta una dona i un home com a membres de la mesa, no s’entén que la resta de grups només hi presentin homes. Si hi ha 62 dones elegides diputades, qualsevol d’elles pot ser membre de la mesa del Parlament. És legal però anormal també que el PSC voti el candidat de Ciutadans a presidir la mesa del Parlament. Que se sàpiga, el partit del nou president del Parlament -ERC- també era independentista quan Ernest Benach fou votat president del Parlament amb els vots del PSC.

Vivim temps d’una completa anormalitat en les democràcies espanyola i catalana. Tres candidatures van presentar-se a les darreres eleccions afirmant que si obtenien majoria suficient, votarien Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, recuperant així la legitimitat democràtica vulnerada pel govern del PP. Els resultats electorals han confirmat que ERC, CUP i Junts per Catalunya sumen una majoria suficient per investir Puigdemont com a President. I només hi ha dues possibilitats per fer-ho: la primera és que vingui de Bèlgica al Parlament a sotmetre’s a una sessió d’investidura. En aquest cas, el govern del PP -amb l’aval de l’obedient jutge Llarena del Tribunal Suprem- el detendrà abans de poder plantar-se al faristol del Parlament per parlar. Es pot optar també per una investidura “a distància”, amb Puigdemont parlant per videoconferència des de Brussel·les. En aquest cas, el govern del PP presentarà un recurs previ d’inconstitucionalitat que suspendrà la investidura durant cinc mesos. Aleshores, el caos polític pot ser impressionant, perquè o s’investeix a una altra persona o es convoquen automàticament noves eleccions. Decididament, es confirmaria que no són vàlids els vots dels qui varen votar Junts per Catalunya, ERC i les CUP. Llençar a les escombraries 2.080.000 vots és una nova anormalitat democràtica.

Ara només cal saber una cosa: quan Catalunya (i Espanya també) deixaran de viure en l’anormalitat democràtica?

“Són temps on les lleis semblen xiclets: s’estiren i s’arronsen segons convingui”

To Top