Càritas alerta de l’increment de persones que, tot i tenir feina, truquen a la porta de l’organització per demanar ajuda. Són els treballadors pobres. Aquesta és una de les conclusions de la memòria de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya presentat aquest dimecres.
El director general de Càritas Diocesana de Terrassa, Salvador Obiols, es refereix al naixement d’una nova classe social, el precariat, «sovint invisible perquè tenen feina, però amb uns ingressos tan baixos que no els permet viure sense ajuda».
Segons les dades fetes públiques dimecres a la presentació de la memòria de 2016 de les Càritas diocesanes catalanes, un 28,8 per cent de les persones ateses estan treballant. L’organització denuncia que «s’han generat nous llocs de treball, però aquests són precaris». Un 27 per cent dels treballadors tenen ingressos inferiors als 12 mil euros l’any, i un 12,5 per cent estan per sota dels 6 mil anuals.
A tota la diòcesi de Terrassa -que abasta 123 parròquies de 54 municipis de tot el Vallès- l’organització va atendre durant el 2016 un total de 46.064 persones. Tot i que la xifra s’ha mantingut estable respecte al 2015, les famílies necessiten cada vegada més suport, com demostra l’increment en un 49 per cent dels serveis.
L’organització apunta que «un 21,4 per cent de la població del Vallès està en situació de pobresa extrema, el que significa que tenen uns ingressos per sota del 30 per cent de la mitjana de renda que es percep».
Les conseqüències de la crisi, lluny de finalitzar, continuen castigant durament a un sector de la població. Obiols argumenta que «malgrat que les dades certifiquen la reducció de l’atur a partir del 2013, preocupa la seva cronificació, ja que gairebé la meitat de les persones aturades fa més d’un any que estan a l’atur i un 43 per cent no reben cap tipus de prestació».
Càritas assenyala l’habitatge com una altra de les problemàtiques: «El 10 per cent de les persones que atenem viuen en pisos ocupats». L’organització constata que només un 1 per cent dels habitatges són socials, «mentre que han tornat a pujar els preus del lloguer des del 2014 i els desnonaments no s’aturen».
