Aquests dies he rebut moltes felicitacions pel darrer article publicat “Articles que no publicaré”, però alguns han aprofitat per criticar-me. Criticar és en realitat el gran esport sabadellenc. Em retreien que no hagués publicat aquells articles o almenys no donar-ne més detalls. L’altra gran esport sabadellenc és el morbo. Aquí van. El primer es titulava “Torna amb les mateixes raons de quan se’n va anar”, el segon “Una ràdio que mai es va cometre”. I el tercer: “PSC, una crisi que ningú sap explicar”.
Però anem al tema d’avui. Ha estat el 2016 un any estrany a nivell mundial, però també un any estrany a la nostra ciutat. El 2015 va ser l’any de les eleccions i va significar la destil·lació de tots els problemes anteriors i va passar el que havia de passar: el PSC va perdre vuit regidors. El que ningú esperava, excepte a aquells ciutadans que es van moure en la direcció correcta, va ser que cap altra opció superés al PSC, una cosa que en qualsevol ciutat amb tradició democràtica, òbviament fora d’Espanya, hagués provocat la dimissió aquella mateixa nit de diversos responsable polítics. Després es van succeir les sorpreses: l’alcalde va ser el de la tercera llista més votada amb un pacte pel que el substituiria el de la quarta llista més votada.
Així vam arribar a finals del 2015 i amb el pacte a quatre vam pensar tots que el 2016 seria ja un any d’agafar empenta i velocitat. Que, per fi, la gran nau municipal es posava en marxa amb el rumb cap endavant. En canvi, hem vist com s’han anat creant problemes d’on no ni havia, o bé el govern es lamenta, per exemple, la bassa de la Ferrussola. Amb un nom popular així, no se’n podia esperar res de bo. Els governs han de saber que quan accepten el càrrec es fan hereus de tot el que té de positiu la ciutat des de la nit dels temps i de totes les coses que s’estropellen. Tots els governs de la ciutat els han passat coses així, o no recordem el camió caigut dins un fenomenal esvoranc a la rambla Ibèria que va costar en aquells moments uns mil milions de pessetes? Però no va sortir ningú dient que la culpa era de no sé qui.
Potser la notícia més positiva ha estat la consolidació de l’alcalde de la ciutat i de tot un molt bon equip al seu voltant. Ha trigat, però és una realitat. Perquè la gent aprengui a governar necessita bons mestres, ningú neix ensenyat. Però alerta, tothom carrega sobre les espatlles de Fernàndez massa responsabilitats. I perquè la ciutat funcioni necessita de persones que la coneguin i coneguin com funciona l’administració. Amb discursos buits de realitats l’únic que s’aconsegueix és no canviar res de res.
Crec que hi ha una ciutat que ho viu entre l’astorament, la incredulitat i l’esperança. Potser la crítica més gran que es pot fer del govern és la seva falta d’empatia amb la ciutat. La major part de regidors no tenen cap interès en conèixer l’opinió d’aquella gent que hi entén. Això sí que és una decepció.
Una explicació d’aquesta situació estranya és que els sabadellencs i sabadellenques ens posem a sobre perfums i colònies. Heu vist la quantitat d’anuncis de perfums i de colònies que fan a tota hora a la televisió? Hi ha una noia que es posa un perfum i rodola per terra, una altra que corre per atrapar un individu fins que li agafa el perfum i es calma esnifant-lo, un barbamec, es posa un perfum i al costat d’un llop, es tira de cap contra un mur de formigó, entravessant-lo. Voleu dir que aquests perfums en la seva composició química no porten productes que enterboleixen les facultats mentals dels protagonistes? Jo de vosaltres vigilaria en els regals si de veritat estimeu les vostres parelles i els regalaria altres coses. Per cert i si el que passa es que els nostres benvolguts regidors del govern i de l’oposició han fet un ús indegut dels perfums i les colònies? I si se’l beuen? Estareu pensant, vaja article més ximple! Teniu raó, intenteu escriure a 39 graus de febre a veure què us surt.
“La major part de regidors no tenen cap interès en conèixer l’opinió d’aquella gent que hi entén”
