Opinió

Independència a l’espanyola

A Catalunya creiem que ens assemblem a la gent de França. Però si preguntem a la gent estrangera que viu aquí -francesos inclosos- tothom confirma que ens assemblem molt més als espanyols. Segles enrere, l’expressió de fer una cosa “a l’espanyola” es referia a fer les coses per la força, sense finor. Darrerement, fer les coses “a l’espanyola” significa actuar matusserament, de qualsevol manera, sense rigor ni qualitat en la feina. L’actual estat de les coses a Catalunya i a Espanya indica que tot s’ha fet a l’espanyola. Ens trobem amb una República Catalana que ningú ha sabut què fer amb ella ni com desenvolupar-la. I hi ha un govern espanyol que ha aplicat un seguit de mesures que ni tant sols sap com sortiran. Es pensa que publicant un decret al BOE tot rutllarà bé.

Es va declarar la República Catalana a l’espanyola, sense tenir gairebé res lligat ni correctament planejat. Des del propi independentisme s’ha reconegut que hi havia molta ingenuïtat, candidesa i bona voluntat, però que s’estava greument mancat de realisme. A l’altra banda hi ha el govern del PP (amb Ciutadans i PSOE fent d’animadors) que també ha actuat a l’espanyola. Ho ha fet amb el mètode antic de fer les coses per la força i sense finor. I també ha aplicat l’article 155 de la Constitució a l’espanyola, de forma matussera i sense rigor.

No s’entén què fa Carles Puigdemont a Bèlgica, amb altres membres del govern. Mentre, la resta està a la presó. A poc que el govern espanyol ha ensenyat el garrot (en forma de querelles penals, amb possibles detencions i presó), pocs han aguantat. Tota aquesta actuació incomprensible del govern català ha deixat a l’independentisme completament fora de joc, que no entén res ni tampoc sap què fer. Tot plegat és molt espanyol en les formes. La grandesa de Lluís Companys està molt lluny de molt polítics catalans actuals. Potser al futur hi haurà l’expressió “independència catalana”, en el sentit d’anunciar coses i no fer res després.

Tot plegat podria inclús fer gràcia, si no fos perquè hi ha gent que en pateix les conseqüències. És curiós veure el govern espanyol acusant els russos de muntar un sarau a Twitter en favor dels independentistes (com si tothom tingués Twitter). També és curiós veure com amb milions de gent a favor, ara els dirigents independentistes s’excusen dient que no es pensaven que el govern espanyol actuaria durament. És pura ingenuïtat o un nefast càlcul polític.

Des de Madrid s’opina que Rajoy és un geni en convocar eleccions per al 21 de desembre, resolent-ho tot així, de cop. En realitat, no tenia més remei que fer-ho perquè ni tant sols sabien com afectaria a la societat i a l’administració catalanes l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. També es pensen des del PP que ara guanyaran les eleccions entre ells, Ciutadans i el PSC, i que s’haurà acabat amb l’independentisme. Doncs es poden endur una gran sorpresa. Si tornen a guanyar les forces independentistes, ¿què faran Rajoy i companyia? L’única manera d’acabar amb més de 2 milions d’independentistes és convencent-los. Però no es veu enlloc res que pugui convèncer-los mínimament de res. I què faran els independentistes si guanyen? Novament, tothom actua a l’espanyola, sense criteri ni racionalitat.

En darrer terme, cal recordar que la bandera espanyola més democràtica és la tricolor republicana. La bandera “rojigualda” és monàrquica i, per definició, sempre menys democràtica. Alhora és la bandera amb la que històricament més s’ha agredit Catalunya a “españazos”. Per tant, les manifestacions plenes de “rojigualdes”, no deixen de ser conservadores. Potser seran més creïbles quan s’hi mostrin moltes tricolors republicanes i, de pas, es faci fora a violents, a provocadors i a elements d’extrema dreta, que mai han estat democràtics ni respectuosos amb els drets humans.

Tristament, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez continuen a la presó. I mig govern també. Així tot continua sent molt a l’espanyola.

“Ens trobem amb una República Catalana que ningú ha sabut què fer amb ella ni com desenvolupar-la”

To Top