Dia rere dia se’ns bombardeja amb que la crisi econòmica ha acabat. Ens diuen que Espanya té el major creixement econòmic d’Europa, que enlloc com aquí es redueix tant l’atur, etc. En resum, l’expressió és “l’economia va bé” com a base argumental del veterà “Espanya va bé”. Alhora no s’accepten crítiques com que la sortida de la crisi no és real per a milions de persones, i que ara vivim majors i pitjors nivells de desigualtat. Qui afirmi aquestes coses és directament tillat de comunista o mentider.
D’entrada, no sembla que el “Instituto Universitario de la Familia” de la Universitat Pontíficia de Comillas sigui un perillós niu de comunistes. Aquest Institut acaba de presentar l’Informe Família 2017, estudi en profunditat d’aquesta realitat a Espanya. Aquest estudi recull afirmacions com que la crisi econòmica impedeix que 4 de cada 10 parelles puguin constituir la seva llar. També afirma que el 70% dels joves menors de 35 anys no poden emancipar-se i deixar de viure amb els pares. I més clarament s’especifica que l’emancipació és gairebé impossible entre els joves en situació d’atur, amb feines a temps parcial o precàries, o de famílies de baix nivell socioeconòmic. Aquesta informació coincideix amb notícies tan actuals com que l’any 2017 el preu de l’habitatge (sigui de lloguer o de compra) ha pujat un 10% a Catalunya.
La “Fundación BBVA” tampoc sembla que sigui un racó farcit de “rojos antisistema”. Fa pocs dies que ha publicat l’informe “Las facetas del bienestar: una aproximación multidimensional a la calidad de vida en España y sus comunidades autónomas”. Aquest informe fa afirmacions profundament doloroses sobre desigualtats socials i econòmiques. En concret, en el període 2008-2014 les llars amb major renda (el 10% del total) han vist reduïda la seva riquesa en un 11’6%. Per contra, per al 40% de les llars, les de menor renda, la reducció de la seva riquesa en aquests anys ha estat del 37’6%. Expressat numèricament, una llar amb uns ingressos al 2008 de 100.000 euros hauria passat a ingressar 88.400 euros. I una llar amb uns ingressos de 20.000 euros al 2008, al 2014 hauria ingressat només 12.480 euros. Poc més es pot dir de forma més definidora sobre l’impacte de la crisi. L’informe de la “Fundación BBVA” també destaca que el creixement de la desigualtat entre sectors de major i menor renda ha estat del 40% en aquests anys. I coincideix amb l’informe de la Universitat Pontifícia de Comillas que les persones joves i de menor renda són les que més estan patint les conseqüències d’aquesta creixent desigualtat social i econòmica.
En aquest context, brilla l’anàlisi del coordinador d’investigació d’Intermón-Oxfam Espanya, Íñigo Macías. Destaca que les 35 empreses de l’Íbex han incrementat els seus beneficis en un 46% l’any 2016, mentre que els sous de les seves plantilles només van pujar un 0’3%. Val a dir que aquests beneficis van pujar a 36.000 milions d’euros. Alhora, la proporció mitjana entre els sous més alts d’aquestes empreses i els més baixos era de 207 vegades.
Aquesta realitat conviu amb la campanya comercial de Nadal. Des de les ofertes inicials del “black friday” a la contínua apertura comercial d’aquests dies, inclosos diumenges i festius, tot és un paradigma de consum sense aturador. Simultàniament es produeixen campanyes com la del “gran recapte” d’aliments del passat cap de setmana: 4.300 tones d’aliments de primera necessitat s’han recollit arreu de Catalunya. Són aliments que aniran a parar a més de 130.000 persones, només a Catalunya. Són persones amb tal nivell de pobresa que amb prou feines poden comprar aliments bàsics. A Sabadell el Rebost Solidari alimenta regularment a 2.400 famílies.
No hi haurà una veritable recuperació econòmica mentre no desapareguin aquestes dades. Les societats catalana i espanyola tenen un futur molt negre mentre continuïn aquests terrorífics nivells de desigualtat. Malauradament, pesa massa la bandera, en especial la “rojigualda”.
“A Sabadell el Rebost Solidari alimenta regularment 2.400 famílies”
