Opinió

L’any 2025: I si plantem la llavor?

D’aquí a 8 anys celebrarem l’any 2025. I doncs, què s’hi celebrarà?
Entre d’altres efemèrides, es preveu que la riquesa conjunta de dos Estats, la Xina i la Índia, superi la dels 7 Estats més rics del món. Això implica que la competència pels recursos serà cada vegada més intensa. Un altre factor no menor és que mentre ahir competíem amb els del costat de casa, avui, i cada com més demà, competirem, també, amb els de lluny de casa.
Vegem-ne tres dades: 7%, 25% i 50%
Es cèlebre la frase de l’actual cancellera alemanya, Sra. Merkel, quan va a parlar amb els seus alumnes:
A la Unió europea, els hi diu, hi viu el 7% de la població mundial, es genera el 25% de la riquesa mundial i s’inverteix el 50% de la despesa social del món.
Aquesta frase resumeix molt bé la privilegiada inversió social que actualment els ciutadans de la UE gaudim. Però ja sabem que sempre hi ha un però. I es que ja hem vist que la competència és i es preveu s’incrementi. La bona noticia és que la resposta és a les nostres mans: Cal que siguem altament competitius per generar i atraure els millors recursos per continuar i millorar l’estat social que avui coneixem.
De fet, The Economist, en un extens informe, argumentava la importància de les inversions en infraestructures com un element clau per la competitivitat dels països. I es que hi ha una correlació directe, diu la revista, entre la inversió en capital físic – carreteres, aeroports; transport públic i telecomunicacions- i la seva competitivitat global.
Doncs bé, a diferència del que escriu el The Economist, i del sentit comú, el Govern espanyol entén que no cal seguir invertint, a Catalunya, en infraestructures.
Vegem-ne 3 exemples:
1) Pla de Rodalies: El Pla d’infraestructures ferroviàries de Rodalies de Barcelona pels anys 2008-2015 del Ministeri de Foment preveia una inversió de 4.000 Milions durant aquest període en actuacions de modernització i noves infraestructures. A 2017, el grau de compliment del Pla és del 13,5%.
2) Les aportacions del Govern espanyol a l’Autoritat del Transport Metropolità han disminuït un 50% en sis anys (2010-2016), mentre que la resta d’administracions competents les han incrementat.

3) Model centralitzat de gestió aeroportuària i monopoli gestionat per AENA. Com a mínim, des de l’any 2012, l’Aeroport del Prat aporta més beneficis a l’ens gestor que l’aeroport Adolfo Suarez Madrid- Barajas. De fet, les últimes dades conegudes, a tancament de l’any 2014, El Prat va guanyar abans d’impostos 339,28 Milions, mentre que el de Madrid-Barajas va guanyar-ne 27,54 Milions.

Es a dir, el Prat aporta el 55% dels beneficis a AENA mentre Barajas hi aporta el 4%.

Tanmateix, les últimes dades a les que he tingut accés de l’any 2011, hi havia vint-i-tres tractats entre el Regne d’ Espanya i països tercers que només permeten volar a l’aeroport de Madrid-Barajas. Es a dir, que prohibeixen volar a l’Aeroport del Prat.

Com veiem al principi, Catalunya, Alemanya o la UE no viuen aïllats del món. Ans el contrari.

No ens ha de ser trivial que per tal de fer front al entorn canviant cal que ens dotem de les millors eines. Sense elles, perilla poder continuar gaudint – gràcies a l’esforça de cada persona- de l’estat social que ens hem dotat. I es que com molt bé sabem, si un no planta la llavor és impossible que d’allà en surti blat.
Com a societat madura i responsable, a l’ 1 octubre tots decidim quines eines necessita Sabadell, els Vallesos i Catalunya per fer front al entorn canviant que vivim.
Com a País demòcrata, tots tindrem l’oportunitat i la responsabilitat de decidir quin camí creiem ha de seguir Sabadell, els Vallesos i Catalunya.
I si plantem la llavor?

“L’1 d’octubre tots decidim quines eines necessita Sabadell, els Vallesos i Catalunya per fer front al entorn canviant que vivim”

To Top