En el darrer ple municipal es va aprovar una moció del grup de CiU per tal de fer una nova “ordenança de convivència democràtica i cívica”. Es va aprovar per unanimitat. Quan veig que hi ha tanta unanimitat em poso nerviós. D’entrada vull dir, però, que si algú té idees per promoure el civisme a la ciutat, cal estar sempre amatents i escoltar-les. Tot és sempre susceptible de millorar.
D’entrada hem de dir, però, que si el que es vol és millorar el civisme a la ciutat el que hauríem de debatre és la situació de l’educació a la ciutat i no les ordenances municipals. I també existeix un altre perill i és el de creure que per millorar la convivència i el civisme a la ciutat és pot fer canviant les ordenances. Això és com si en un país per millorar la qualitat del civisme en comptes de fer una millor constitució, es comencés per fer un nou codi penal.
Fets aquests aclariments crec que és una bona ocasió per fer un punt i apart i proposar un anàlisi fred de l’estat de la qüestió a la ciutat. Demanaria que el govern de la ciutat abans de canviar res, fins i tot abans de començar la discussió sobre les ordenances, elaborés un estudi sobre la situació del civisme a la ciutat. Recordo haver vist dades del 2005 i em va semblar al seu moment que Sabadell estava en un bon moment pel que fa als comportaments cívics dels seus ciutadans. Però tot és millorable.
L’altra dia, en aquestes mateixes pàgines Joan Saumoy ens il·lustrava amb dades -no sols amb opinions- irrefutables sobre el nivell de delinqüència a la nostra ciutat. Estem molt millor que als països nòrdics, tant admirats per a mi en moltes altres qüestions, per exemple amb els nivells de repartiment de la riquesa dels rics cap als pobres.
En l’estudi que podria fer el govern, caldria posar-hi, per exemple, el grau de reciclatge que fem. Sabem que Sabadell és el tercer per la cua al Vallès Occidental. Podríem fer alguna cosa? Segur.
Una altra dada seria la del compliment de l’ordenança de tinença d’animals. Només compleixen les ordenances el 20% dels amos de gossos de la ciutat. Això sí l’ordenança té quasi més pàgines que la futura constitució catalana.
En fi caldria tenir primer un bon diagnòstic d’on fallem i després establir les nostres lleis municipals, les ordenances, per fer-hi front en allò que sigui possible.
A Catalunya -i en això Espanya és exactament igual- quan hi ha un problema en comptes d’abordar-lo i solucionar-lo el que fem són lleis. Som dels països amb més lleis del món. I és clar, desprès ningú es preocupa que les lleis -en aquest cas les ordenances- es compleixin. Hi ha alguna gent ingènuament benintencionada que diu que no volen prohibicions i altres que cal pedagogia. Un cop tothom sap que no es pot anar amb bicicleta pel torrent de Colobrers i hi hem posat molts rètols i fet ordenances, perquè no posem multes als ciclistes que hi passen. Quan els ho recrimines, a més es posen bords.
També hi ha molt lliberal sobrevingut que creu que ser liberal és fer el que et doni la gana. No, ser liberal és voler que la comunitat funcionari amb lleis democràtiques. L’esquerra abans de 1939 sempre s’havia considerat liberal. Aquí no em tingut quasi mai dreta liberal (no confondre amb neoliberal).
Per què el govern no es posa objectius de compliment de les ordenances? Un cop s’ha fet pedagogia durant 20 anys, potser que fem una altra cosa. Passar a ser tercers per davant de reciclatge, tenir el 70% de gossos acomplint les ordenances, posar multes al 80% de ciclistes incívics, etc, etc.
Crec que el que calen són poques ordenances i molt curtes, però qui les incompleixi que tingui multes i requeriments comunitaris que faci que els passin les ganes de tornar-les a burlar.
Si es vol és millorar el civisme a la ciutat el que hauríem de debatre és la situació de l’educació a la ciutat i no les ordenances municipals”
