No sé massa com començar aquesta carta per a tu, aquest any…
Particularment, m’he esforçat amb moltes coses… però —vés per on— no estic ni gens ni mica content amb el resultat final.
Què vol dir, això? Que per tot arreu s’endevina crispació, desavinences, rancúnies, malhumor…
La gent, en general, està melanconiosa, va atabalada, no somriu gaire els dies laborables, somriu una mica més els dies festius…
I a mi m’afecta. No estic tranquil del tot. Potser hauria (o hauria de procurar) de fer-hi quelcom. Però… és tan difícil, Ambaixador…
Se t’acudeix alguna cosa a tu?
Ja que mitjançant la teva proximitat amb la Reialesa Màgica de l’Orient tens més opcions que ningú per sol·licitar tot allò que pugui semblar impossible, t’agrairia que aquesta vegada, a la matinada del dia 6 de gener de 2011, volguessis recomanar a tots Tres i als seus patges que, a més a més dels regals pels més petits (a aquests, sobretot, que no els rebaixin res del que han demanat), deixessin alegria (contrari de melanconia), serenor (contrari d’atabalament) i resolucions a tots els problemes que fan estar tristos a molts els dies laborables i no tant els dies festius. Com ho veus?
Digues als Reis que si volen passar de llarg de casa meva que hi passin… perquè si de mica en mica, al llarg de l’any, veig més somriures i més alegries a la cara de tothom seré més feliç que no seria amb l’obsequi més impressionant que m’haguessin pogut deixar.
Gràcies per tot el que hi puguis fer, Ambaixador.
