Arxiu

Apologia pòstuma de l’amic Manel Galícia

La millor apologia que voldria fer de l’amic Manel Galícia amb motiu del seu decès el passat 11 de setembre serà fer esment d’una frase molt seva que retratava una peculiar manera de ser i que penso la recordaré sempre: “Jo estic bé allà on estan els meus peus”. Jo li vaig afegir: “Deus voler dir que hi ets feliç”. I ell em va respondre: “No, simplement bé”.
Quina lliçó de vida autèntica en aquesta frase! En Manel era una persona que ho havia trepitjat tot: des de muntanyes amb cims altíssims fins les nostres serralades, boscos i senders, també fent les seves activitats de reporter (fotografia i vídeo) per la seva Creu Alta, per Sabadell, en tota mena d’esdeveniments allà on fossin. Ho captava tot amb imatges que després es publicitaven a la telvisió local, al diari i a la UES. També va fer moltes exposicions fotogràfiques.
És molt fort estar convençut interiorment de que es trobava bé arreu. De fet, mai no s’avorria enlloc. Era un home de gran sensibilitat. Primer parlava poc, després va ser un gran conversador que transmetia bonhomia i sabia ajudar tant a gent gran com a gent jove. Era un col.laborador que mai no fallava.
És una apologia sincera d’un home exemplar pels que l’hem conegut de la vora i hem fet coses amb ell.
Que et trobis, també bé, on estiguis definitivament, Manel.

Comentaris
To Top