Arxiu

Festa de Sant Francesc d’Assís

Per als qui coneixem i admirem Sant Francesc d’Assís, és un motiu de joia i esperança el poder celebrar la seva festa.
Un dels centres de franciscanisme més conegut a Sabadell radica en la Parròquia i Col·legi Sant Francesc, al costat mateix del convent dels Franciscans. També es manifesta present aquest esperit en el cor i els sentiments dels homes i dones de Sabadell  i comarca, que integren i  formen part de l’Orde Franciscà Seglar: els Terciaris; i també en altres comunitats religioses franciscanes, ubicades a la nostra ciutat i rodalies.
La festa del nostre Sant esponja en nostre cor i ens invita a la reflexió, ja que la seva vida i els temps que va viure, tenen moltes coincidències i similituds als nostres temps i les nostres vides, malgrat els 800 anys que ens separen.
Francesc era un somniador, i un dels seus somnis fou la pau, que no existia al seu temps i ben poca estada fa entre nosaltres.
Francesc era un jove inquiet, contagiat per la mentalitat  dels homes i dones del seu temps. Ell pensava que per acabar amb les rivalitats, les injustícies i l’odi calia vèncer l’enemic. Es a dir, pensava com qualsevol jove dels nostres dies. I a ell li arribà l’ocasió i es va allistar en un bàndol per vèncer la noblesa en una guerra civil. Es veié embolcallat en una terrible derrota, i va acabar com altres companys a la presó de Perusa. Va ser el seu pare, que era home adinerat, qui pagà el rescat i Francesc tornà a casa seva. A casa continuà enfeinat en el negoci de la família, però ell continuava amb el seu somni, en la recerca de la pau.
No sempre resulta fàcil trobar el camí que condueix a la pau, però Francesc analitzava els seus actes des de totes les perspectives possibles; a més a més ja començava a néixer en el seu cor el respecte per l’altre i per totes les creatures. Poc a poc aquestes experiències, descobriren els nous sentiments que brollaven del seu interior. Li repugnaven els leprosos i s’apartava d’ells, provà les armes i marxà a la guerra, però en la reflexió va comprendre, que ni la violència, ni la guerra, ni el menyspreu als altres, el portaven cap a la pau.
Aleshores llegí l’Evangeli: “No porteu borsa, ni alforja, ni calçat. Saludeu amb la pau els qui trobeu pel camí”. Fou tan gran l’alegria que experimentà al descobrir on podia trobar la pau, que a l’instant abandonà totes les coses a les que havia estat lligat i elegí la pobresa i la sobrietat per companyes en el seu caminar.
Amb aquesta nova actitud, ja convertit a l’Evangeli, Francesc trobà la pau, i podia saludar a tota creatura  amb  un cor ben pur i amb dolces i comunicatives paraules, desitjant-los-hi: Pau i Bé.

Comentaris

Diari de Sabadell, el diari de sempre, al servei dels sabadellencs i vallesans.

Telèfon Redacció: 937 275 545 sabadell@diaridesabadell.com

Telèfon Publicitat: 937 275 545 publicitat@diaridesabadell.com

Les Valls, 10, 2a planta 08201 – Sabadell

Copyright © 2018 Diari de Sabadell | Novapress Edicions S.L.

To Top