El públic més petit va tenir una festa gran, en oferta i contingut, diumenge al matí amb un bon motiu. LaSala Miguel Hernández celebrava cinc anys de programació d’espectacles familiars i hi van abocar un bon grapat d’idees amb mitja dotzena de companyies.
Les més de 500 persones que van respondre a la cita i van donar vida als voltants del teatre de la Ronda de Roureda són una prova més de la fidelitat que genera el projecte, dirigit amb passió, bon olfacte i excel·lent gust per Eulàlia Ribera.
Com era d’esperar, la música i el xou de màgia i humor de l’Always Drinking Marxing Band i la dansa contemporània i teatral de la Cia. Roberto G. Alonso van tenir una gran rebuda a la placeta, on també és podien beure sucs de fruita o assistir a una de les projeccions del «cinema més petit del món». Un aforament limitat, el de la rulotte del Puck Cinema Caravana, però amb una màgia i emoció que es mereixien catifa vermella.
Més poètic i visual, i menys narratiu, era el «Saló de Latung La La» que oferia David Ymbernon dins el teatre. Els passis es limitaven a 30 persones com a màxim i, tot i que se’n feien periòdicament, passat el migdia ja s’havien donat tots els números per submergir-se en el món màgic d’Ymbernon.
