Si bé sempre escoltem que la crisi és global i que té uns fonaments financers, cal tenir present que els efectes que percebem responen a decisions personals que mostren els principis individuals. La cobdícia, l’avarícia, l’egoisme de les persones que ens envolten sovint són les que fan que les dificultats arribin a les famílies.
Quan un empresari prefereix canviar de cotxe abans que liquidar els deutes amb els seus proveïdors no és culpa dels bancs i de la crisi financera.
Quan aquest empresari deixa de pagar els seus treballadors mes darrera mes i no renuncia a gaudir del seu apartament a la Costa Brava ni als seus capricis, no és la crisi. Són els valors, és la consciència, és el cor de les persones.
