foto: LLUÍS FRANCO
A les portes del Festival Més Petit de Tots –que arriba aquest cap de setmana a la 7a edició amb interessants espectacles a LaSala i el Teatre Principal, entre ells La Gran Epopeia del Petit Bon Home– diumenge passat s’estrenava a LaSala Simplicíssimus, una co-producció del teatre municipal amb la cia. de dansa Roberto G. Alonso que va causar sensació i li augura un èxit merescut.
No era fàcil adaptar al públic familiar el llenguatge de les ‘varietés’ però els quatre ballarins van sorprendre amb un muntatge que ha sabut combinar la ploma i la purpurina del Paral·lel amb nombrosos atractius visuals, tot vertebrat amb incessants canvis de vestuari, coreografies i música.
Anna Dell’Olmo, Raül Heras, Toni Luque i Beatriz Torralvo tenen una àmplia experiència que els permet tocar molts registres.
Entre les indubtables troballes hi ha el número de l’habanera de Carmen cantada en xinès (!) i amb uns insòlits ‘toreadores’ que acaben xocant. O una vedette de plomes blanques d’on surten uns gossets de titella que canten. O la plasticitat d’una ballarina de porcellana que acaba caminant de puntetes sobre les miques del cor trencat del seu pretendent…
En una línia molt contemporània, onírica, de revisitació del gènere, la cia. Roberto G. Alonso ha aconseguit un vibrant espectacle que agradarà a un públic ampli. L’ha pogut treballar en una residència tècnica al mateix escenari de LaSala i això segurament l’ha beneficiat, al marge que a partir d’aquesta estrena acabi arrodonint els números i fent evolucionar l’espectacle, que deu força al món de la companyia Los Vieneses.
