Autor també de Dansa d’agost, el dramaturg nord-irlandès Brian Friel aborda a Molley Sweeney els perills de voler millorar la vida dels altres a qualsevol preu, com per exemple tornant la vista a una cega de naixement. Fascinat per l’obra, el sabadellenc Jordi Fité en va fer una traducció que ha merescut el Premi Quim Masó i aquest dilluns es porta a escena a Girona.
Les bones intencions poden tenir fatals conseqüències, com per exemple la destrucció de tot un món sòlidament cimentat i la necessitat de començar de zero i aprendre una nova manera de sentir, d’interpretar i entendre.
A Molley Sweeney aquesta reflexió es fa més evident encara amb la metàfora de la vista recuperada, i planteja qüestions com si l’ànima altruista es mou més pel bé aliè o pel propi, els límits ètics de la ciència o, com apunta Sergio Aguilar, una metàfora «potser menys òbvia, sobre els efectes destructius derivats de la pèrdua d’identitat dels pobles».
El text, inspirat en un cas real del llibre Un antropòleg a Mart, del neuròleg Oliver Sacks, va reportar a Brian Friel el premi New York Drama Critics Circle. Jordi Fité, traductor, director teatral i dramaturg sabadellenc, va veure l’obra el 1994 a l’Almeida Theatre de Londres, dirigida pel mateix Brian Friel, i «en aquell moment vaig quedar impactat», recordava aquesta setmana a D.S.
A partir d’aleshores el seu petit somni era veure un dia estrenada la peça estrenada aquí i en català, i es va llançar a la traducció. Uns anys de feina, correccions i revisions més tard, Jordi Fité ha tingut el seu premi: la traducció ha merescut, amb encesos elogis del jurat, el Premi Quim Masó 2001 per a projectes de producció teatral i finalment s’estrena aquest dilluns (21h.) a la Sala La Planeta de Girona dins el festival Temporada Alta.
Dirigeix el muntatge Miquel Górriz –vinculat estretament a Sabadell a través de l’Escola d’Òpera, on es professor i director adjunt– i el protagonitzen Míriam Alamany, Carles Martínez i Xicu Masó amb producció del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i La Sala Teatre de Rubí amb la col·laboració de L’Estruch de Sabadell, on han assajat com a companyia resident.
