La situació de crisi i atur actuals és similar a una navegació vers l’infinit sense bruíxola, sense saber el final sobre tot pels nostres desorientats joves.
Els que hem dedicat més de 60 anys de les nostres vides i experiència ensenyant els oficis a joves, sense carrera però amb ganes de treballar, hem estat sempre com un llibre obert, treballant plegats en les alegries i il.lusions i també amb les penes i disgustos quan la nostra feina no sortia prou bé, això sí recolzant-nos incondicionalment sempre que calia. Reconec que vam ser uns privilegiats per tenir ocupació i que ens ho pasàvem bé.
Crec que al final d’aquesta difícil navegació tots plegats, tots, hem de tornar a fer possible que existeixi el somriure i la il.lusió en la feina. Com a formador de gent d’ofici amb gran dedicació als joves, penso que els tècnics operaris d’avui han de ser formadors dels joves, transformar-los de rentacotxes en oficials. Sense una bona formació de les joves generacions no hi haurà possibilitat de sortir de la crisi ni de tornar a tenir una gran Catalunya i un Sabadell de progrés. I això, repeteixo, depèn de tots i no s’hi valen excuses.
