A quí les galeries han de suar molt per vendre un quadre, però a Shanghai les fires d’art tanquen amb el 90 per cent de l’obra venuda. Ho assegura la sabadellenca Patrícia Muñoz, 28, pintora amb galeria d’art i disseny pròpia des del juliol de 2010 al carrer Latorre, 122, baixos 2, que acaba de passar dos mesos a la ciutat xinesa per iniciar projectes d’intercanvis artístics entre allà i Sabadell. El març vinent es casa amb el seu nòvio xinès.
Tant art es ven a la Xina?
Vaig estar estudiant fires d’art de tot el món… i la de Shanghai és la menys explotada i la més difícil d’entrar-hi. No s’atreveixen a anar-hi. Fa dos anys vaig començar a desenvolupar un projecte per portar artistes d’aquí, llatinoamericans i europeus allà i me n’hi vaig anar el setembre amb DVDs de 10 artistes per presentar-los a 150 galeries.
I el resultat…?
Doncs d’aquests 10 ja els han contactat quatre. Però jo anava al Shanghai Art Fair i em vaig trobar que una setmana abans, el 6 de setembre, començava una altra fira internacional, amb la majoria de galeries de Shanghai, Beijing, Hong-Kong i de la resta del món. I vaig veure un nivell molt alt, en qualitat i tècnica, de les galeries xineses.
Amb artistes xinesos?
Sí, la majoria. És molt difícil entrar-hi. Sense un xinès al costat no et fan ni cas. Si jo entrava sola, m’ignoraven; però quan m’acompanyava la meva parella, la cosa canviava.
Qui compra art? Els xinesos?
La majoria de compradors són xinesos, sí, i també àrabs. El que em va sorprendre més és que allà es ven un 90 per cent de l’obra o més. A les fires d’aquí, tirant molt alt, es ven un 15 o un 20 per cent. Jo no m’ho podia creure. I amb una qualitat molt alta!
(…)
