La bicicleta és un bon mitjà de transport. No contamina, no fa soroll, és lleguer, no necessita carnet i, a més, ajuda a practicar un exercici saludable. Tot això és perfecte. El que no ho és tant és que les persones que l’utilitzen no siguin prou responsables i vagin per les aceres sortejant els vianants i a un velocitat poc prudent.
Sovint, mentre vas al teu pas i per la teva acera, et veus sorprès per la presència d’una bicicleta que et ve per l’esquena sense fer soroll i produint un ensurt en passar gairebé tocant-te la roba.
En más d’una ocasió, persones, sobretot d’una edat avançada, s’han vist atropellades tot caminant per l’acera. La gent no caminem com robots en línia recta i moltes vegades anem de dreta a esquerra per canviar de banda, apropar-nos a una botiga, etc. En aquest petit moviment, la bicicleta que et ve pel darrere i amb massa velocitat, no té prou temps per frenar o minorar la marxa. Conec tres casos de persones grans que van patir topades que van necessitar assistència mèdica. Una senyora em dir que fes algun escrit sobre aquest tema, ja que ella va patir un forta topada just quan sortia d’una entitat bancària i un individu en bicicleta i arran de paret se la va endur per endavant. Per sort, no hi van haver ferides greus, peró sí importants masegades i cops que van comportar un temps de recuperació.
Passejant la meva gossa també he tingut més d’un ensurt. És lògic que quan vas per una acera amb el gos sostingut per la corretja canviï el rumb amb petites oscil.lacions en el pas i t’apropis a la vorera o al tronc d’un arbre perquè l’animal olori, com ho solen fer. En aquest instant la bicicleta que venia pel darrere, i que jo no veia, va haver de fer una ràpida maniobra per no esnopegar-me de ple.
Moltes vegades, els que van en bicicleta no fan ús de l’espai per on passa la resta de vehicles i prefereixen anar per les aceres tot sortejant les persones. Van sense llums, almenys una majoria, es passen els semàfors en vermell i, quan les aceres no són prou amples, suposen una molèstia pel vianant que, més d’un cop, s’ha de posar en un portal per deixar passar la bicicleta que et ve de front i que no pot baixar de l’acera degut a la filera de cotxes aparcats que li ho impedeixen.
Segurament, arribarà un dia en què s’haurà de prescindir del cotxe, almenys per ciutat, ja que cada vegada resulta més complicat degut a les zones per a vianants, o a carrers tan estrets que s’hi ha prohibit l’aparcament. Anar pel centre de Sabadell és tot un poema si t’hi has de desplaçar en cotxe. Vull dir que tenir cotxe, ara mateix ha deixat de ser un avantatge i més aviat suposa un problema: multes, grua, embussos, etc.
Demanaria, doncs, als ciclistes una mica de consideració vers els viananats que van per l’acera i que no tenen ulls al clatell que els adverteixi de les dues rodes que vénen pel darrere a tot drap.
