Foto: E. Barnola
Podria semblar un «¡Aquí no hay quien viva!» en versió catalana però, més enllà del to de vodevil, aquí hi ha «alt contingut social», avisa Maite Soler, l’autora del text. I és que el microcosmos de L’ull de l’escala, que estrenen demà diumenge, dia de Nadal, els d’Encert al Sant Vicenç (22h.) condensa les misèries d’una societat als inicis de la crisi.
Josep Salomó ha assumit el «difícil repte», reconeix, de dirigir els 16 personatges d’aquesta comèdia escrita fa uns anys per la sabadellenca Maite Soler però que mai havia portat ningú a escena.
En qualitat d’estrena absoluta, doncs, arriba a la clàssica nit teatral de Nadal dedicada al vodevil al Sant Vicenç aquest L’ull de l’escala, on un matrimoni gran, una iaia rondinaire, una parella de quiromassatgistes gais, una noia de la neteja massa tafanera i un president massa enamorat del poder, entre d’altres, es llençaran els plats pel cap a una reunió de veïns.
La trobada ha de servir per decidir urgents reformes a l’edifici abans que arribi un inspector i dictamini si es mereix el «certificat de qualitat», però de seguida afloren els egoismes, la mala gestió i els xocs de personalitat. Tot amb el teló de fons d’uns immigrants equatorians els hàbits dels quals no acaben d’encaixar a la comunitat, i un taller il·legal de xinesos.
Entre els molts ingredients per embolicar la cosa hi ha el propi fill del president d’escala, un okupa de pentinat ‘rasta’ i la seva parella.
Salomó diu que va trobar la història molt «divertida» i es va animar a muntar-la amb la companyia de teatre amateur Encert, creada fa uns sis anys i responsable d’altres muntatges com els recents T-10, escrit per M. Mercè Fisa –que aquí figura com a ajudant de direcció–, i unes lectures musicades de Serrat que es van estrenar al 30 Nits.
