Desgraciadament es maten tota mena de bestioles per a la supervivència de l’individu. Als escorxadors es sacrifiquen constantment animals per a subministrar productes indispensables per a l’alimentació. Mai pensem en el moment que ha hagut de passar aquells animaló a l’hora de ser sacrificat. Els que s’han de guanyar la vida treballant en un escorxador segurament han de deixar el sentimentalisme de banda.
Ja és prou penós que en aquest món uns hagin de subsistir menjant-se els altres. També ho fan les bèsties, però per a la seva supervivència!
El que trobo innecessari és el rebuscat mercat que oferta carns d’espècies exòtiques i pentanyents a la fauna salvatge i -per què no?- amb tot el dret de sobreviure en el seu àmbit sense que l’home (el pitjor de tots els depredadors) els ho privi simplement per satisfer a quatre paladars “exigents o curiosos d’allò desconegut”. Posar de moda carn de cocodril, de serps, de nyus, etc. pot donar sentit al comerciant desitjós d’ampliar el mercat i, sobretot, de donar relleu al seu establiment amb esnobismes alimentaris del tot innecessaris.
És una llàstima que, en lloc de prioritar coses més importants i necessàries, es perdi el temps furgant en terrenys singulars només per compaure o despertar la curiosistat dels gourmets afamats de noves sensacions, d’exquisideses que, a part de buidar butxaques, omplen l’estòmac de coses innecessàries. Em sembla un esnobisme i una falta de consideració vers aquells que no tenen res per posar-se a la boca i moren de fam, gastar-se dinerals (els que en tenen, clar!) per donar plaer al paladar.
Deixeu les bèsties tranquil.les i que facin la seva vida. No m’agrada gens ni mica el que s’està fent amb el Món, amb la Terra, amb la Vida.
