Avui és un dia trist per a mi: ha mort una de les persones que, malgrat la diferència d’edat, ell quaranta anys més gran, m’estimava i jo a ell. Tinc amics polítics de tots els colors, pero ell era el qui em va fer entrar a la política els anys vuitanta a Alianza Popular i despres Coalició Popular, fins el PP actual.
Manuel Fraga era un treballador nat; de les vint-i-quatre hores del dia, ell en feia setze treballant.
El vaig conèixer a la Universitat de Barcelona, juntament amb en Miquel Planas, Eduard Tarragona, Enrique Lacalle i en Bueno.
Crec que ho ha viscut tot, des de diplomatic a ministre i d’una dictadura a una democràcia. Va ser un dels pares de la Constitució, i per mi va ser sempre un referent.
Ens escrivíem sovint, ara últimament ja no, perquè, segons ens deia la seva filla Carmen, estava molt abatut.
Don Manuel, que Déu et tingui a la gloria. Ara podràs reposar juntament amb la teva esposa.
El teu amic,
