Amb motiu de les passades festes nadalenques, unes persones amigues i entranyables em van fer arribar una planta, una nadala típica, ben embolcallada amb papers i cintes que, realment, impactaven. El que més greu em sap és que les persones que em fan aquest detall hagin pagat uns diners tot creient que aquell present és una realitat del que volen oferir i, en canvi, desconeixen que al cap de pocs dies, massa pocs, la preciosa nadala va començar a caure, a marcir-se.
De tota la vida, amiga i protectora d’animals i plantes, he tingut molta cura en mantenir-me ferma en aquests àmbits. He recollit plantes de contenidors que, hores d’ara, continuen magnífiques a la meva llar. Sé com cuidar-les i revifar-les perquè no morin abans d’hora. Ni el florista més expert em pot donar lliçons en aquest sentit. Les nadales m’han viscut anys! Però, és clar, eren plantes correctament arrelades i no clavades en un terra dins d’un test branca per branca, segurament arrencades de plantes que no tenien sortida i que, en canvi, podien servir per causar impacte i ser una venda momentània. Evidentment, han aconseguit l’objectiu.
La nadala a què em refereixo venia d’una floristeria important o, si més no, molt reconeguda a la ciutat. Jo n’he estat bona clienta en moments determinats i mai no m’hagués arribat a creure que justament aquest establiment, ubicat prop de la plaça Marcet, fos capaç de jugar poc net. Reconec que vendre és important, però no ho és quan posen en risc un prestigi i una confiança dipositada per aquells clients de sempre. Sé bé que, pel que fa a mi, trobaré altres alternatives a l’hora de voler fer un present d’aquesta índole… i advertiré i/o explicaré el frau en el que s’han vist inconscientment involucrades unes persones quan han volgut soprendre agradablement una persona amiga amb l’obsequi d’una esplèndida nadala.
