Fa uns dies, entrevistaven per televisió un individu, molt ben vestit i pentinat, que parlava un castellà bastant bo amb un deix afrancesat. Era un manager d’una d’aquestes empreses de ‘rating’, que s’han convertit en les majores i senyores de l’economia de molts països europeus. Sense immutar-se gens ni mica, amb una gran barra, declarava que Espanya havia de fer més retallades, concretament en Educació i Salut. I es va quedar tan panxo! Ell estava en possessió de la veritat, ignorant totes les conseqüències que retallar en aquests dos camps tenen per milers i milers de persones i pel futur dels països. I el que encara em va fer més fàstic va ser la seva actitud sense ni un bri de comprensió ni de compassió pels que pateixen les decisions de les mesures que ens volen aplicar. Tot, les persones, els desafavorits, la política, etc. al servei de l’economia, menada per uns individus que sovint l’han espifiada quan han fet pronòstics. Són els gurús dels temps actuals.
Per altra banda, jo sempre havia pensat que les entitats financeres prenien les seves decisions d’acord amb uns paràmetres basats en la racionalitat. Però es veu que no és del tot així. Per això em va sobtar desagradablemet la notícia del D.S. sobre la publicació d’un llibre escrit per un expert en finances titulat “Como cortejar a tu banco para que te diga ‘Sí, quiero’”. On és el seny i la racionalitat?
