El sonidista sabadellenc Jordi Rossinyol Colomer, 30, ex-alumne i actual professor de l’ESCAC, va rebre dilluns el Premi Gaudí pel so directe de la pel·lícula Mientras Duermes. També estava nominat en la mateixa categoria per Eva.
Què se sent quan et donen un Gaudí?
Pànic escènic (somriu). Vaig passar molts nervis i vaig oblidar la meitat del discurs que tenia preparat.
El vas dedicar a «germans i, sobretot, pares».
Perquè són els únics que m’han seguit des del primer dia. Però també volia parlar de l’ESCAC, d’altres sonidistes i de l’equip de rodatge.
El premi era per tres.
El comparteixo amb el dissenyador de so, Oriol Tarragó, i el mesclador, David Calleja. Jo faig el so directe.
Què vol dir «so directe»?
Gravo tot allò que se sent durant el rodatge: diàlegs, ambients, efectes… Si estàs en un bosc, després del rodatge et quedes a gravar ocells, vent als arbres…
I a Mientras duermes?
Allà el que vaig gravar apart va ser el so de l’ascensor, l’obrir i tancar de portes, els sons propis d’una porteria de l’Eixample, l’eco del carrer… Després a l’estudi ho inserten tot.
T’hauries estimat més guanyar el Gaudí per Eva que per Mientras Duermes?
Eva em feia il·lusió perquè és de la productora de l’ESCAC, Escándalo, que sento molt propera. Però Mientras Duermes em feia il·lusió per la dificultat de la meva feina.
