Rotund i clar, el senyor Emilio Botín, president del Banco Santander, ens diu que l’entitat no concedeix préstecs perquè a Espanya no hi ha demanda solvent. I així autònoms, microempreses i pimes seguim totalment bloquejats pel que fa a liquiditat, tot i que formem l’autèntica columna vertebral econòmica del país. Som els que més aportem tributàriament i fiscalment a les arques de les diverses i moltes administracions i els que menys rebem. Quan hem de tancar els nostres negocis o petites empreses per la caiguda de la facturació i, lògicament, dels beneficis ningú se’n recorda d’aquesta persona física o jurídica, simplement desapareix sense més.
La primera conseqüència de la sequera financera és malauradament el creixement de les llistes de l’atur, amb tot el drama econòmic i social que això comporta per les famílies. Ens anem convertint en un cementiri de negocis tancats, oferint una imatge patètica i més que visible en molts carrers i polígons industrials de les nostres ciutats, alhora que en algunes zones el teixit comercial i industrial va desapareixent.
Personalment crec en la cultura de l’esforç, en la lluita diària, en buscar i desenvolupar nous camins que permetin seguir tenint vida econòmica. No podem (com pensen alguns tristament) pensar que els jubilats i funcionaris són el suport econòmic, gran error que només ens portarà a que els nostres joves busquin fora el que aquí no troben (ja ho estan fent).
D’aquesta crisi sense final encara, només sobreviuran els més forts, els més àgils, els més ràpids, els que en definitiva sàpiguen separar el gra de la palla, i nosaltres no ens trobem o no estem responent a aquests paràmetres. Mentre, contemplo com les negatives previsions sobre algunes entitats financeres es van complint mica en mica: s’anuncien més acomiadaments i més tancaments d’oficines, i fet i fet el desmantellament de les seves obres socials.
La meva reflexió és que la veritable reforma, la necessària i urgent, és la reforma financera, és vital. Molt més que la reforma laboral (necessària també per generar productivitat, flexibilitat i combatre l’absentisme laboral, sobretot en l’Administració), necessitem crear entitats financeres sòlides i solvents, ben regulades i dirigides que ens permetin d’una vegada per totes que el crèdit flueixi. Aquesta és l’única alternativa real que pot provocar que les pimes es desembussin i puguin novament tornar a contractar, i la resta són brindis al sol. Encara que ja estem cansats de brindar perquè amb això no paguem factures, ni nòmines ni el nostre pa de cada dia.
