He parlat aquest matí amb la senyora o senyoreta Rosa Pujol d’Atenció al Pacient de l’Hospital Taulí de Sabadell i trobo que la resposta que m’ha donat és inútil.
Primer de tot vull comentar que nosaltres no som “clients”, som “pacients”, diferència important que en aquest hospital no tenen en compte.
El fet pel que he parlat amb ells és: fa dues setmanes l’oncòloga del meu pare ens va comunicar que té metàstasi i que cal posar medicació específica; però cal fer una prova per veure quin tipus de metàstasi és. Per tant, la doctora va demanar una punció per extraure una mostra, obtenir un resultat i posar la medicació adequada. Ens va donar hora també pel dia 9 de febrer, data en què ella miraria els resultats i començaria el tractament.
Dilluns, dia 6 de febrer, veient que no ens havien avisat per fer la prova, vam trucar al Taulí per veure què passava. La resposta va ser: “Ja trucaran”. Dijous dia 9, quan teníem hora per la visita amb l’oncòloga, evidentment, aquesta no tenia cap resultat i el meu pare no ha pogut començar el tractament per lluitar contra càncer. Sembla ser que els papers no han arribat on calia, sembla ser que s’han extraviat, i per això no ens han avisat.
Fa un any i mig el meu pare va estar a punt de morir per la intervenció del càncer de pulmó i no pas perquè l’operació anés malament, sinó per la mala atenció que va rebre a planta i els errors comesos per una part del personal. Com que no vull que això torni a passar: Què cal fer? Continuar esperant que ens truquin? I si no apareixen els papers? Farien el mateix si es tractés del seu pare?…
Des d’Atenció al Pacient em diuen que ells no poden fer res, que hi ha altres persones esperant; l’únic que em diuen és que escrigui una carta amb la queixa i que ja em contestaran. Per fer això, amb un cartell que digui “Facin una carta” n’hi ha prou i amb els sous dels d’aquest departament fem coses útils.
He escrit la carta, tot i que penso que serà inútil perquè, com en altres ocasions, la resposta que rebré serà “Ja ho estudiarem, ja mirarem, procurarem…”. Això no em serveix de res. No necessito cap excusa, ni que estudïin ni que mirin ni que procurin o estar escrivint cartes inútils. Jo “necessito” que algú agafi un calendari i em digui el dia i l’hora que faran la prova al meu pare per poder començar el tractament contra la metàstasi el més aviat possible.
