Arxiu

És això el que volem?

Es parla d’un macroprojecte de construcció a Espanya d’una ciutat de l’oci amb casinos, hotels, cinemes, camps de golf, restaurants i tot el que es pugui imaginar per l’esbarjo. La cirereta és que crearà molts llocs de treball. La iniciativa prové d’un magnat americà que vol invertir diners. Estem en temps de crisi amb més de 5 milions d’aturats i una gran desfeta del teixit industrial i, en aquests context, és lògic que Barcelona i Madrid vulguin parar el llit a aquest mannà. Aquí ve la meva reflexió.
El 2008 va explotar la bombolla immobiliària. Aquest país  havia desviat els guanys, els estalvis i, a més, el que s’havia manllevat  a fora, per comprar terrenys i construir-hi habitatges. No parlo ara de les infraestructures inútils que també s’haurien d’incloure.  Això donava molts diners amb facilitat i rapidesa. El resultat avui ja el sabem i sofrim. Hi  havia, a més d’altres, la metzina amagada de que la construcció és una activitat de mà d’obra extensiva i de poca qualificació. Eren els anys feliços que corria el diner, no hi havia atur i el obrers de la construcció inundaven els carrers, bars i restaurants. Els joves deixaven els estudis per anar a guanyar diners fent de mà d’obra i les fronteres es van obrir per donar entrada a més de 5 milions d’emigrants sense estudis ni formació. Aquestes pluges han portat: més de 1 milió d’habitatges buits i molts amb poques possibilitats de vendre; més de 5 milions d’aturats majoritàriament sense qualificació professional i més de la meitat són joves; els joves que hem format a les universitats emigren per manca d’expectatives; un país, en definitiva,  el deute exterior del qual és difícil d’assolir i que està hipotecant  el futur i castigant  fortament al teixit industrial. Aquest és el resultat de basar una economia en mà d’obra barata i sense qualificació: tot s’empobreix, dóna molta alegria a curt termini i molts plors a llarg.
És això el que volem una altra vegada? Volem entrebancar-nos amb la mateixa pedra? Quin treball  pot donar una macrociutat de l’oci? Donarà treballs d’escombriaires, persones de neteja, cambrers, cuiners,  vigilants, dependents,  i algun ofici de manteniment. Això necessitem i volem? Volem fer de servidor i de criat a persones que sí que tenen qualificació professional l’exerceixen  i poden venir a gaudir de la ciutat de l’oci?  Jo, personalment, dic que no.
Dic sí, si el que volem és reduir l’atur de la forma que sigui, però que  paral·lelament i de forma prioritària es doni  tot el finançament possible i les màximes  facilitats per crear empreses de fort valor afegit i que exigeixin formació i cervell. Els països  que agafin aquesta  via de crear empreses de contingut tecnològic avançat, productes innovadors que creïn l’acceptació dels mercats internacionals, seran els capdavanters en un món globalitzat com l’actual.  Aquells  altres que busquen treballs fàcils i de poc contingut, als seus habitants els espera ser figurants d’un espectacle d’entreteniment en què l’escenari serà el propi país.

Comentaris

Diari de Sabadell, el diari de sempre, al servei dels sabadellencs i vallesans.

Telèfon Redacció: 937 275 545 sabadell@diaridesabadell.com

Telèfon Publicitat: 937 275 545 publicitat@diaridesabadell.com

Les Valls, 10, 2a planta 08201 – Sabadell

Copyright © 2018 Diari de Sabadell | Novapress Edicions S.L.

To Top