Es parla d’un macroprojecte de construcció a Espanya d’una ciutat de l’oci amb casinos, hotels, cinemes, camps de golf, restaurants i tot el que es pugui imaginar per l’esbarjo. La cirereta és que crearà molts llocs de treball. La iniciativa prové d’un magnat americà que vol invertir diners. Estem en temps de crisi amb més de 5 milions d’aturats i una gran desfeta del teixit industrial i, en aquests context, és lògic que Barcelona i Madrid vulguin parar el llit a aquest mannà. Aquí ve la meva reflexió.
El 2008 va explotar la bombolla immobiliària. Aquest país havia desviat els guanys, els estalvis i, a més, el que s’havia manllevat a fora, per comprar terrenys i construir-hi habitatges. No parlo ara de les infraestructures inútils que també s’haurien d’incloure. Això donava molts diners amb facilitat i rapidesa. El resultat avui ja el sabem i sofrim. Hi havia, a més d’altres, la metzina amagada de que la construcció és una activitat de mà d’obra extensiva i de poca qualificació. Eren els anys feliços que corria el diner, no hi havia atur i el obrers de la construcció inundaven els carrers, bars i restaurants. Els joves deixaven els estudis per anar a guanyar diners fent de mà d’obra i les fronteres es van obrir per donar entrada a més de 5 milions d’emigrants sense estudis ni formació. Aquestes pluges han portat: més de 1 milió d’habitatges buits i molts amb poques possibilitats de vendre; més de 5 milions d’aturats majoritàriament sense qualificació professional i més de la meitat són joves; els joves que hem format a les universitats emigren per manca d’expectatives; un país, en definitiva, el deute exterior del qual és difícil d’assolir i que està hipotecant el futur i castigant fortament al teixit industrial. Aquest és el resultat de basar una economia en mà d’obra barata i sense qualificació: tot s’empobreix, dóna molta alegria a curt termini i molts plors a llarg.
És això el que volem una altra vegada? Volem entrebancar-nos amb la mateixa pedra? Quin treball pot donar una macrociutat de l’oci? Donarà treballs d’escombriaires, persones de neteja, cambrers, cuiners, vigilants, dependents, i algun ofici de manteniment. Això necessitem i volem? Volem fer de servidor i de criat a persones que sí que tenen qualificació professional l’exerceixen i poden venir a gaudir de la ciutat de l’oci? Jo, personalment, dic que no.
Dic sí, si el que volem és reduir l’atur de la forma que sigui, però que paral·lelament i de forma prioritària es doni tot el finançament possible i les màximes facilitats per crear empreses de fort valor afegit i que exigeixin formació i cervell. Els països que agafin aquesta via de crear empreses de contingut tecnològic avançat, productes innovadors que creïn l’acceptació dels mercats internacionals, seran els capdavanters en un món globalitzat com l’actual. Aquells altres que busquen treballs fàcils i de poc contingut, als seus habitants els espera ser figurants d’un espectacle d’entreteniment en què l’escenari serà el propi país.
