Foto: LL. Franco
Era difícil aguantar-se i no aixecar-se de la butaca per començar a picar de mans o amb qualsevol objecte a l’abast per sumar-se a l’orgia de ritme corporal que venia de l’escenari. De fet, una nena petita de primera fila, feliçment alliberada de les convencions dels adults, anava cridant d’emoció mentre s’aixecava i amenaçava amb pujar a la palestra a picar de mans.
Tot un símptoma de la formidable i merescuda acollida que va tenir Cambuyón dissabte a la nit a L’Estruch: el públic va premiar amb una gran ovació dempeus els seus sensacionals i contagiosos números rítmics a base de claqué, dansa urbana, ‘body percussion’ i qualsevol objecte convertit en una màquina de de ritme, com maletes o capses de llumins.
I les germanes sabadellenques Berta i Clara Pons, les ballarines de hip hop de la Brodas Bros, es van emportar gran part dels aplaudiments. Els seus cossos són… pura goma!
Cambuyón, una producció canaria-catalana creada per Jep Meléndez i Carlos Belda a partir d’experiències com Stomp, Mayumaná, Camut Band o Terekitetap, serveix el ritme amb dues aportacions pròpies que el distingeixen: un component teatral i unes bones dosis d’humor.
Quant a la dramatúrgia, la història recorda aquells vaixells que, des del segle XIX, feien parada a Madeira o Canàries i, especialment als anys 40 i 50 del segle passat, van propiciar no només el comerç i l’estraperlo sinó també la fluctuació cultural, d’anada i tornada.
Així, l’escenari és un vaixell on la vida dura entre palets, cordes i caixes esdevé una coreografia contínua, aparentment improvisada però assajada al mil·límetre. Tota una orquestra a capel·la, també, ja que Raúl Cabrera canta tumbaos i guajiras unint la melodia i els instruments, inclosos els solos de trompeta.
Els percussionistes Néstor Busquets i Jonatan Rodríguez i els ballarins Jep Meléndez i Rubén Sánchez són la resta d’artífexs d’una proposta que potser és continuadora d’un llenguatge ja explorat amb èxit anteriorment però que aquí, a més de molta energia, es vesteix amb accent propi. I L’Estruch ha tingut el privilegi de viure la seva estrena a Catalunya.
