Vaig llegir la seva carta al Diari de Sabadell (11/02/12) sobre la realització d’una prova al seu pare, Sr. Celestino Gómez, i l’atenció que va rebre a Atenció al Client.
És ben cert que la sol·licitud de la prova es va extraviar, tal i com li va informar el metge que atén el seu pare, situació a la qual es va donar la màxima prioritat doncs la prova es va programar el 10 de febrer (un dia després de la visita al metge), per realitzar-la el 14 de febrer. Lamento aquest fet sobre el qual em consta que s’està fent el possible per evitar que es torni a produir.
També li puc dir que, una vegada revisada la història clínica pel responsable assistencial corresponent, aquest fet no ha de tenir cap efecte sobre el pronòstic i tractament del seu pare més enllà de les molèsties que ha significat i per les quals reiterem les nostres disculpes.
Quant a l’atenció telefònica rebuda en la Unitat d’Atenció al Client, crec que el seu escrit no reflecteix el que va succeir. Se li va atendre i recollir la incidència, dient-li que es tractaria de solucionar el més aviat possible. Així, de forma immediata a la seva conversa, es va parlar amb el servei corresponent, es va comprovar que havia arribar la petició novament i que es programaria amb la màxima prioritat. De fet el mateix divendres 10 de febrer, es a dir, al dia següent, li va ser comunicat al seu pare la nova data de realització de la prova. Si se li va dir la possibilitat de fer un escrit va ser davant la seva insistència de resoldre el problema de forma immediata, solució impossible d’aconseguir. Per tot l’esmentat, crec que el seu relat no s’ajusta a l’atenció que va rebre. El mateix passa amb la seva afirmació amb la intervenció que li van fer al seu familiar ja que refereix una atenció inadequada sense argumentar més al respecte.
En aquests temps, més que mai, hem de ser justos amb la realitat i no generar desconfiança no justificada en el nostre sistema de salut i les persones que treballen en ell. Vostè ha estat atesa en dues ocasions més a la nostra Unitat d’Atenció al Client i en les dues ha rebut la corresponent resposta. La situació d’un familiar malalt sempre és angoixant, més encara quan està present una malaltia important i vull pensar que aquesta preocupació és la que li fa fer aquestes manifestacions doncs els fets acrediten el contrari.
Cordialment,
