Segons deia el diari dissabte passat, l’Ajuntament reforça l’atenció a les famílies, que cada dia que passa en són més, en risc de desnonament del “seu” habitatge. La crisi apreta de valent i moltes persones (sovint famílies senceres) es troben en atur i no poden pagar les hipoteques ni els lloguers. I està bé que l’Ajuntament faci d’intermediari entre els sabadellencs afectats en un tema tan bàsic com és el de l’habitatge i les entitats financeres.
Però, com denunciava l’alcalde, bancs i caixes estan demostrant una manca de sensibilitat que exaspera i causa indignació en els que perden la seva casa i també en la resta de sabadellencs. Perquè, hores d’ara, resulta incomprensible que persones que, mentre han pogut, amb gran esforç, han anat pagant les hipoteques es vegin al carrer. I, per acabar-ho d’arrodonir, després de perdre el pis encara quedin endeutats amb les entitats financeres.
Ja està bé que els ajuntaments, parròquies i ONGs facin tot el que poden per pal.liar la trista situació en què es troben aquestes persones, però em sembla que el que falta no es caritat sinó justícia. No entenc per què no es fa com en altres països en els quals, amb la donació del pis, el deute queda saldat. Què fan els diputats, a més d’entretenir-se en les seves picabaralles, que no s’atreveixen a legislar per evitar aquests abusos?
I per què alguns bancs i caixes, que no saben què fer amb tants habitatges, no faciliten que els desnonats puguin seguir al pis pagant un lloguer i acceptar la donació? Perquè no s’ha d’oblidar que moltes d’aquestes entitats financeres estan rebent diners de l’Estat, és a dir, de tots nosaltres. Simplement, estem davant d’un exasperant abús dels prepotents.
