Al restaurant de Barcelona Dans le Noir (barcelona.danslenoir.com) es menja en la foscor més absoluta. Els clients han de tocar els aliments amb els dits si volen «véure’l» d’alguna manera. La filosofia de la cadena (amb restaurants a París, Londres, Moscou i, aviat, Nova York) és adquirir consciència de la discapacitat.
Un dels vuit cambrers cecs és Héctor Grao Canfranc, 41, invident per una otitis mal curada de nen. Va fer la seva formació a l’antiga escola de la ONCE a Castellarnau, coneix els carrers de Sabadell al detall i abans havia treballat de teleoperador i venedor del cupó.
Hi ha comensals que s’aixequen al primer plat i surten aclaparats per la foscor?
Potser algú que l’han portat de sorpresa sense saber on venia. Menys de l’1%. I, normalment, es recupera en la llum i torna a entrar.
La por és superable?
Si tanta en té, el posem al costat de la sortida i, només tocar la cortina, ja es tranquil·litza.
Es parla durant el sopar?
Jo no paro de parlar (riu). De seguida conec als comensals pel nom i els vaig explicant el que passarà a cada moment. Riem molt tots.
