Ens has deixat,et felicito i et dono les gràcies.
Aquest matí he tingut el privilegi de passar uns minuts, en silenci, recollit i sol amb tu, amb el teu cos que era la teva casa ací a la terra. Quin goig, quina pau, que bé hi he estat! És blasfem dir que m’he sentit feliç?
Et dono gràcies pel teu llegat immens de lliçons de vida. Quina força, quina il·lusió, quina bondat, quina erudició, quin esperit de superació! Jo i molts hem anat aprenent i admirant-te. Gràcies.
Estaves per sobre del dolor i les penes desbordant d’energia, amb una vida activa, pujant a l’escenari del Teatre del Sol, quan els teus ossos et crucificaven. Quin home, el Feliu, quin home!
Venim, estem i marxem. Com el nostre destí inexorable és marxar, et tocava anar-te’n. I es bo que ens hagis deixat i que descansis. T’anirem seguin tots i bé voldria que els que anem passant deixessim un estela tan gloriosa com la teva. El món necessita molts Felius Moix. Novament, gràcies
