Tots els telèfons mòbils, i altres aparells electrònics, necessiten el coltan, un mineral indispensable que es troba a diversos països –per exemple a Austràlia– però resulta molt més barat importar-lo de la República Democràtica del Congo. La seva extracció i comerç van lligats al finançament de les guerrilles i, per tant, la guerra, la prostitució, el treball infantil en condicions inhumanes, l’assassinat o les violacions.
És el que denuncia, al menys, el ja famós documental Blood in the mobile, realitzat l’any 2010 pel danès Frank Piasecki Poulsen, i que avui arriba a les pantalles de l’Imperial de la mà del cicle setmanal en versió original de Cineclub Sabadell («Off the record: De titellaires i titelles»). La primera de les dues sessions (20h. i 22.30h.) comptarà amb una presentació prèvia d’Iris Boadella, de la Lliga dels Drets dels Pobles.
El film mostra també com un país extraordinàriament tic en diamants, or, rubís o caserita, lluny de beneficiar la seva població acaba per alimentar la guerra civil. Una realitat davant la qual les ptències occidentals es tape els ulls per continuar extraent els minerals que tant necessiten.
La multinacional Nokia és una de les empreses que Piasecki situa en el punt de mira. «No són els únics que utilitzen minerals de sang, però Nokia ven un de cada tres mòbils a tot el món. Té molt poder. Jo faig servir el mòbil, no vull tornar a l’Edat de Pedra, però tenim la responsabilitat de preguntar si el coltán que hi posen surt d’una mineria controlada per la guerrilla, que amb els diners compra armes», argumenta el director
