FOTO: ESTEVE BARNOLA
Gran concert i gran resposta del públic, divendres passat al Principal. Marina Rossell iniciava la gira del disc «Canta Moustaki» i Sabadell va saber apreciar-ho. L’èxit de la segona proposta de la promotora privada U i U mostra que alguna cosa es belluga a la ciutat. El 4 de maig, Albert Pla i Pascal Comelade.
Van confluir diverses circumstàncies a fer del concert de Marina Rossell tot un esdeveniment. Arribava amb un disc que ha estat èxit de vendes, amb versions del gran Moustaki, i que a la seva gran difusió (el va distribuir La Vanguardia) cal afegir el regal que li va fer Albert Om a El convidat, amb una emotiva visita a París inclosa. I a sobre, aquest era l’inici de la gira, una primícia —segurament als músics els servia també d’assaig— de l’esperada parada al Palau de la Música.
Tres pisos
No es va vendre tot, però la platea estava quasi plena i el públic pujava fins al tercer pis. Ma solitud obria aquesta nit centrada en les magnífiques i delicades adaptacions al català del disc Marina Rossell canta Moustaki, que signen Lluís Llach, Josep Tero, Pelai Ribas i Víctor Obiols Bocanegra, però va incloure alguns dels seus «clàssics catalans» i un bis demanat de La gavina amb la cantant sola a la guitarra.
Però abans van caure Els amants s’estimen un temps, Hi havia un jardí, En el Mediterrani, El carter (que al disc compta amb Roger Mas) o El metec, que va fer cantar al públic i va provocar ovacions.
Entremig va deixar caure Mare de Déu del món i Dies, idees i amor, per seguir amb el repertori Moustaki (Sense anomenar-la, Ma llibertat, Hiroshima…) i la seva Màrmara que al disc li canta ell.
Rossell va invocar-lo diverses vegades, com «un amic de tots nosaltres» que li enviava «una forta abraçada per cadascun de vosaltres». Més endavant cridava un «que ens escolti des de París!» i el comiat va ser un sentit «Visca Moustaki!» que coronava una vetllada corejada i picada de mans en més d’una ocasió.
Eduard Iniesta
L’excel·lent músic Eduard Iniesta, que signa la producció musical del treball, va aportar la seva sensibilitat amb un gran ventall de cordes acústiques, amb Xavi Lloses al piano i la melòdica. Junt amb Eduard Navarro, van teixir una atmosfera íntima, emotiva, de comunió amb l’audiència, com al vers final de la repetida Mare de Déu del món.
La cantant, que no estava del tot bé de la gola («comencem la gira i estem fràgils però vosaltres sou forts i ens doneu força» va sonar com a excusa), va agrair l’esforç de la iniciativa privada U i U Promotors per portar concerts com aquest. «Gràcies per apostar per la música. La música és cultura i és treball!», va reivindicar.
Aleshores va tornar als clàssic, com una acompanyada Llevantina, el sentit compàs de sardanes de Per tu ploro, un altre cop El metec amb ella sola a la guitarra i dos cançons més, entre elles la mencionada La Gavina.
Nit per recordar amb un dels treballs més rodons de Rossell, que no venia aquí des d’aquella actuació a la Plaça de Sant Roc a una Festa Major de fa 8 o 10 anys. Divendres fins i tot va pujar al vestíbul a signar discos als seguidors.
El «Somiatruites» de Pla i Comelade, el 4 de maig a La Faràndula
U i U Promotors va debutar amb el concert de Macedònia a La Faràndula i, després d’agafar oxígen amb Marina Rossell, seguirà la seva aposta musical a la ciutat amb l’espectacle d’Albert Pla i Pascal Comelade, Somiatruites. En aquest cas (4 de maig a La Faràndula) serà l’última funció d’una llarga gira d’aquest cant a la imaginació, ple de nostàlgia de la infància, on el sabadellenc compta amb una sòlida banda i els instruments de joguina del prolífic compositor rossellonès. Va guanyar el Premi Arc 2011 al millor directe de l’Associació de Professionals i Representants de Catalunya.
