El temps passa sense tenir en compte el patiment de la família que t’ha vist marxar entre la boirina trista de la mort. Encara que carregat d’anys i de vivències sempre queda la buidor insubstituïble de la teva persona. El ressò de la teva veu omple les hores quan la solitud abraça aquelles persones que han estat sempre al teu costat, compartint la vida, compartint-t’ho tot sense reparar en sacrificis, en renúncies, en res que no fos estar a prop teu.
El meu pare sempre havia parlat de la vostra joventut, del veinatge que us va unir. Abans, Sabadell era molt més petit, circumstància que permetia una relació diferent i que, de fet, atorgava l’oportunitat de fomentar una estimació, una confiança que saltava les barreres de la llunyania, de la indiferència. El meu pare sempre ens ha parlat de la família de l’amic Santiago Arbiol, de la seva bondadosa mare, de la magnífica Joaquima, esposa i companya durant tota una vida d’entrega i d’amor, de respecte i proximitat. El meu pare sempre ha tingut present els records que l’han enriquit al llarg dels anys i que incloïen les persones que, d’alguna manera, havien format part de la seva trajectòria. L’afecte, tot i les distàncies i les circumstàncies, no pot defallir mai quan el cor manté intactes els sentiments d’agraïment i estimació. Passa el temps i no hi ha un contacte constant però, en canvi, sempre batega fort aquella força que ens uneix.
Com tantes persones d’una edat avançada, amb una vida plena i amb llaços entranyables, el fet que el cos hagi cedit a la força irreversible del final i que els ulls s’hagin aclucat definitivament no vol dir que s’hagi deixat d’existir. En el nostre pensament viurà sempre la recordança de la teva presència, del teu existir, del teu ser i sentir.
Ens has deixat el caliu de la teva preciosa esposa, la Joaquima, de les teves filles i de tota la família, que han estat bressolant-te en tot moment, acompanyant-te fin el darrer sospir amb l’enteresa i la serenor més adient per fer-te més fàcil el vol cap aquell món desconegut on sembla ser hi ha un lloc per a les bones ànimes.
Et desitgem un son assossegat, la pau per al teu esperit alliberat del patiments mundans i et volem acompanyar a través del nostre sentiment més càlid en aquest viatge vers el paradís de la llibertat i de la felicitat.
A reveure, amic Santiago. El meu pare, tota la meva família i jo mateixa et recordarem sempre amb afecte entranyable.
