Arxiu

«Límits», teatre visceral per adolescents

Muntatge amb tema adolescent i dirigit també a aquest públic, a més de l’adult, Límits es caracteritza també pel seu format «híbrid», amb projeccions, música i un ritme accelerat que s’acosta al cinema. Avui arriba a l’Estruch amb actors televisius com Carles Garcia Llidó i Elena Tarrats.

Hi haurà una funció per a escolars al matí i una altra oberta al públic en general a les 21h. I és que Límits vol «deixar impactat i promoure la reflexió», diu el mallorquí Miquel Àngel Raió, que dirigeix aquest text de Marta Solé Bonay, guanyador del VIII premi Guillem d’Efak de textos dramàtics infantils i juvenils.
Narrat en clau de thriller, arrenca amb la història de Clara, una noia de 17 anys que denuncia que ha estat violada la nit de Sant Joan. Drogues, sexe i, com sempre la qüestió d’on són els límits i com cal posar-los en la ment d’un adolescent.
Però cal posar llum a aquesta immersió en la part fosca de la joventut, que aborda un conflicte al voltant de la violació però amb una sub-trama, que és la de la síndrome del «nen emperador»: aquests adolescents que maltracten els seus pares fins a extrems que poden acabar als jutjats.
Al repartiment figuren Carles Garcia Llidó (El cor de la ciutat, Serrallonga) i Elena Terrats (Ventdelplà, Cuéntame cómo pasó, Sagrada Família) en el paper de David i Carla. Els altres intèrprets són Júlia Truyol (La Riera) i Conchi Almeda, l’amiga i la mare de la Carla, respectivament. Almeda, que també s’ha vist en sèries de televisió com Pelotas (TVE), El cor de la ciutat i Secrets de família (TV3) i El Comisario (Tele 5), és l’altra ànima de la companyia junt amb el director.
Al front de L’aviador, Miquel Àngel Raió destaca la innovació de la proposta quant al format. «És un model de teatre molt directe, descarnat, que està ‘arrasant’ ara mateix a Alemanya, i que és molt visceral i amb un llenguatge molt contemporani». En realiat és un «híbrid», precisa, ja que aquí el teatre s’acosta al cinema amb incorporació de projeccions, una música forta, un ritme accelerat i una interpretació actoral amb forta càrrega emocional.
La trama, que gira al voltant d’enganys i aparences, planteja qüestions deixant que les contesti l’espectador. Per això resulta últil en el pla pedagògic, per provocar el debat en els estudiants.
La companyia ha fet una residència tècnica a L’Estruch, espai municipal dedicat a la creació de les arts en viu, i ja s’ha presentat a 6a Mostra de Teatre Jove d’Olesa de Montserrat i ha fet gira per Mallorca, amb uns 1.400 espectadors acumulats fins ara.
Amb aquest format que el director prefereix anomenar «cine-teatre» s’espera atraure un nou públic juvenil, però sense deixar de dirigir-se també a l’adult.

Comentaris
To Top