Arxiu

L’extorsió de les administracions públiques

A tot arreu veiem els efectes de la crisi, una crisi creada pels més rics i poderosos del món i que l’està patint la classe treballadora. Una classe que ha dedicat tota la vida a treballar i esforçar-se per tirar endavant una família i que ara veu com per salvar la nefasta gestió i l’enriquiment il·legal d’uns quants s’ha d’estrènyer el cinturó fins a ofegar-se i quedar-se sense recursos.
Sóc una persona de 25 anys, quan veig les imatges d’arxiu dels treballadors corrent davant els grisos per defensar els seus drets penso que desgraciadament i després de 30 anys toca fer el mateix. Estem en una “dictadura democràtica” dues paraules contraposades però que reflecteixen molt bé el que els governs conservadors arreu d’Europa estan fent amb la classe treballadora: oprimir-la fins a morir. Toca sortir al carrer i dir ‘Prou’!
-Prou demagògia: la crisi ha estat creada pels més poderosos, per tant, són ells que han de dedicar tots els seus esforços a solucionar-la. El problema és que és un grup tancat on uns es salven el cul als altres. Per això tenim Millet, Montull, Camps, Urdangarin, Bono… i un llarg etcètera gaudint d’unes vacances pagades per tots nosaltres i on hi ha una mirada còmplice, la dels jutges. Si sumem tot el que han robat, ara mateix la sanitat, l’educació… i el país en general no seria un desastre.
-Prou Merkozy: per cada dia que passa i cada euro que dediquem en salvar el dèficit hi ha milers de persones que engreixen la cua de l’atur. Prou mercats i prou dictadura franco-alemana i mirem cap el nostre país. Aquí necessitem recuperar com sigui el teixit industrial propi que tantes alegries ens ha donat en el passat i evitar sobretot el que els populars i CiU volen imposar un altre cop, que és reactivar la bombolla immobiliària i les macro inversions especulatives (Eurovegas) per tal de que tota la seva colla puguin tornar a menjar caviar del bo.
Per últim voldria acabar amb una frase ‘Prou extorsió de les administracions públiques! Donaré un exemple que reforça aquesta frase i que vull denunciar públicament: L’Ajuntament de Sabadell em va imposar fa uns quans dies una multa per estacionar sobre la vorera; cal dir que en cap moment vaig obstaculitzar ni el pas de vianants ni el pas de la circulació, era una vorera molt ample. La meva sorpresa no va ser la multa, sinó la quantitat 200 euros!!, és a dir, a mode de comparació em surt més barat anar a 150 Km/h per l’autopista que pujar sobre la vorera 10 min. per descarregar unes bosses.
Davant d’aquest exemple i de molts altres vull demanar a tota la classe treballadora que ens aixequem, denunciem i lluitem pels nostres drets i que Millet, Montull i companyia paguin aquesta crisi que han provocat només ells. El carrer ens espera, la lluita serà llarga però al final vencerem a tota aquesta classe política i empresarial que només vol enriquir-se a costa dels demés.
Força i revolució,

Comentaris
To Top