Arxiu

Jordi Savall: «No ens limitem a fer música antiga, també en fem d’avui»

FOTO: CARLES CASCÓN

El concert més important de la temporada al Teatre Auditori de Ripollet, i segurament dels últims anys, és el de Jordi Savall (viola de gamba i lira de gamba) amb el seu fill Ferran (veu i tiorba) i el percussionista David Mayoral. Un «diàleg entre Orient i Occident» que arriba el 20 d’abril.

«Folías & Romances» és un programa que només interpreten 4 o 5 cops l’any, l’últim als Estats Units la passada tardor. Són uns «diàlegs musicals entre Orient i Occident i entre l’Antic i el Nou Món» on es dóna força espai a les tradicions populars, «normalment marginades de la música clàssica per ‘senzilles’ però que per a mi tenen una dimensió única, vital: han ajudat la gent a sobreviure», observava dilluns Jordi Savall a la presentació a la premsa del concert a Ripollet. «Sovint les músiques més emocionants vénen de cultures que han patit, com la sefardí».
Dissertació
La trobada per anunciar l’excepcional concert del 20 d’abril al teatre-auditori es va convertir en una interessant dissertació, com sol passar amb Savall, sobre el seu intens treball de difusió de la música antiga, la seva relació amb els instruments i fins i tot amb la seva família, que l’ha acompanyat a l’escenari.
El record de la seva dona Montserrat Figueras, recentment traspassada, va ser molt present. No només amb el disc que acaba d’editar Alia Vox amb les seves millors cançons (La voix de l’emotion) sinó també perquè el concert estarà dedicat a ella, «especialment les peces del Mediterrani», va dir Savall, que va anunciar que el seu fill Ferran prepara un disc d’homenatge.
«Folías & Romances» reuneix peces jueves, d’origen àrab i turques –«al Mediterrani tots tenim les mateixes fonts», recordava Savall– junt amb «tradicions cèltiques del Nou Món», tradicions catalanes (una adaptació d’El testament d’Amèlia i una peça de Jordi Savall on utilitza la melodia d’El cant dels ocells amb text de Manuel Forcano, Mireu el nostre mar), Diferencias sobre las Folías, d’Antonio Martín y Coll i altres peces ‘occidentals’ com unes Muzettes de Marais o una cançó de bressol bretona.
Referència mundial de la música antiga, premiat arreu i fundador de projectes tant prestigiosos com Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, Savall recorda que ells també fan «música d’avui» i que la improvisació li reporta bons resultats.
Improvisació
Dilluns va posar un exemple concret: a un concert a Jaroslaw (Polònia) va acabar amb una improvisació que va agradar tant que, un cop gravada, es va convertir una peça amb el nom d’aquest municipi, que recentment els ha fet arribar una carta d’agraïment «perquè ajuda a la seva projecció» i que els distingeix com a fills il·lustres del lloc.
El concert de Ripollet, per cert, acabarà amb uns Ostinatos de l’Antic i del Nou Món com a  «final molt festiu, amb ritme i variació», anuncia Savall pare, que interpretarà una lira de gamba italiana de 1500 i una viola de gamba baixa de 7 cordes (Barak Norman, Londres, 1697).

Pare i fill viuen els escenaris junts com «un espai temporal de trobada, de compartir els nostres mons, un intent de simbiosi» que neix d’una profunda i rica immersió a casa, des de petits, però on els pares «mai ens han imposat res, ens han deixat respirar», agraeix el Ferran, que per la seva banda ha intentat «trobar el meu espai, perquè el de la música antiga ja està ocupat».
El fill canta i toca la tiorba, la «rebesàvia de la guitarra, una meravella d’instrument que també la pots treure del seu context i fer jazz», assenyala.

Comentaris
To Top