Amic Josep Valero, ja fa dies que vas marxar amb la teva maleta plena d’il.lusions. Tu, que ens encomanaves les ganes de riure, ens vas donar sempre l’energia necessària per continuar endavant cada dia. Ara la boira s’ha vestit de dol, sembla de pedra.
Sabem que no hi ha tornada d’aquest camí que has emprès. Demano que sigui bo doncs et mereixes el millor i tinc l’esperança que potser algun dia ens podrem tornar a trobar junts allà on ara estàs.
Amic Josep Valero, sempre estaràs molt a prop dels teus amics, que som moltíssims i que sempre t’hem apreciat i estimat. Perquè només morim quan, un cop acabada la vida terrenal, la gent ens oblida del tot. I crec que tal vegada fins i tot Déu es preguntarà com és possible crear una persona tan perfecta.
