Arxiu

Sant Jordi, una cobla «molt inquieta»

La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona rebrà avui, en el transcurs d’un sopar a l’Urpí, el premi Agustí Borgunyó que dóna Sabadell, més Música «per l’obertura de diferents horitzons i la recerca de noves sonoritats en la música de cobla».

«Els honora que siguin capaços de premiar la competència», deixa anar Oriol Gibert,  tible de la Sant Jordi, en referència al fet que Sabadel, més Música disposa de cobla pròpia, la Simfònica Catalana,  d’un nivell i espai semblant que la que reconeixeran avui amb l’Agustí Borgunyó.
Sorpreses a part, la Sant Jordi entén i agraeix que des de Sabadell es valori «les nostres ganes d’explorar territoris amb la cobla que no ha trepitjat ningú», diu Gibert.
«A partir del 2008, quan vam commemorar el nostre 25è aniversari, ens vam proposar un ‘salt més enllà’. I vam iniciar el primer  cicle de música de cobla a L’Auditori, on la seva presència era nul·la. Hem tocat amb Pascal Comelade, Carme Canela, Manel Camp… Per nosaltres la sardana està molt bé, però és només una part. Aquesta música que fem no deixa de ser música de cambra però amb instruments de cobla, i hem intentat per tots els mitjans apropar-nos al públic que no és de cobla».
Demà mateix, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona (Premi Ciutat de Barcelona de Música 2011) toca a L’Auditori amb el cantautor solsoní Roger Mas, el que serà la presentació del disc en directe que van gravar el mes de desembre a Solsona. El repertori inclou, a més de les cançons de Mas, quatre peces inèdites i «una excursió per algunes joies de la cançó europea». Les entrades pel concert, per cert, ahir ja estaven venudes en un 80 per cent. Tot un senyal.
Però els projectes de la Sant Jordi, alguns de força «marcians», com reconeixen, són nombrosos. A Cervera presentaran, d’altra banda, la integral de cobla de Tolrà, sota la batuta de Salvador Mas.
«Som una cobla inquieta», insisteix Oriol Gibert sobre aquesta veterana formació que ara dirigeix Tomàs Grau, i que té el privilegi de poder assajar «regularment».
Comelade i Niño Josele
Amb Pascal Comelade van editar un disc amb les seves cançons dels darrers 20 anys, i amb el guitarrista flamenc Niño Josele la relació no va arribar a tant però queda el record d’un concert insòlit, el passat mes de febrer.
«Té una tècnica impressionant però els músics flamencs tenen la seva escola particular… No els preguntis si toquen en La major o Sol menor, ells toquen d’oïda, però amb una precisió bestial. Tot això ens serveix per veure el treball d’altres artistes», conclou Gibert, que també revela que la cobla s’ha hagut de reinventar en els temps actuals.
«Per primer cop hem anat a taquilla. S’han de buscar fórmules imaginatives. No tot ha de ser subvencionat al cent per cent». Projectes immediats? «No hi ha res concretat, però ens agradaria fer alguna cosa amb músics dels Balcans», revela el tible.

Comentaris
To Top