Els perjudicis que les caixes han causat als clientes amb el tema de les participacions preferents i les obligacions subordinades, que només a Sabadell passen de 6.000, palesen uns comportaments indesitjables per part dels que administren (?) aquestes entitats ja que es van aprofitar de la confiança, de la bona fe o de la ignorància de molta gent per encolomar-los-hi uns productes d’alt risc. Actuant així, quina confiança els hem de tenir?
I alguns empleats de caixes per justificar-se, quan se’ls demanen explicacions, diuen que els que subscrivien preferents o subordinades el que havien d’haver fet és llegir la “lletra petita”. És a dir que a la “lletra petita” és on hi ha la trampa perquè és més difícil i pesat de llegir.
Per evitar les ‘trampes’ crec que les autoritats polítiques i monetàries haurien d’obligar que tots els contractes, siguin bancaris o d’altres serveis, estiguin impresos amb un cos de lletra normal, no “petita”. Ja està bé de prendre el pèl, i les peles, a la gent.
