Lamento que, en els temps que estem vivint, quan a tots els espanyols se’ns ha obligat a ajustar-nos el cinturó fins a abocar a la pobresa més vergonyosa una important part de la població, hàgim de contemplar fotografies del senyor Rei d’Espanya davant d’un magnífic exemplar d’elefant que, se suposa, va aconseguir matar a trets, com toca a un “bon caçador”. Tampoc ens passa desapercebut el que costa una safari d’aquesta categoria.
Vergonya. Només vergonya i indignació davant d’un rei que no es cansa de donar recomanar els seus súbdits a tenir paciència, a suportar una situació dramàtica. Se suposa que aquesta crisi ens afecta a tots però, pel que es veu, a uns més que a altres.
Sempre he estat en contra d’aquestes aficions que tan poc tenen a veure amb la moral, amb el respecte a la vida, amb la cura per a la defensa de les espècies i a lluitar per sobreviure uns temps foscos, de retallades i mancances… Però, en aquests moments, la meva indignació per la manca de respecte al seu poble va més enllà. El nostre senyor rei m’ha confirmat que el depredador més cruel és l’home, l’home que gaudeix matant, que converteix l’esport i el lleure en un objectiu sanguinari i absurd. Per què s’ha de matar una magnífica bèstia que fins i tot corre el risc d’extinció? Segurament en aquests safaris per a milionaris capritxosos ja els posen a tret la pobra bèstia perquè ells puguin prémer el gallet. Aquestes aficions no deixen pas en bon lloc ningú, però menys encara un monarca del que s’espera exemple i racionalitat.
No anem pas bé. Anem de capa caiguda tots plegats. Però un rei, que predica serenor i paciència davant una crisi que ens deixarà a tots sense un miserable euro, pot permetre’s el luxe d’anar de safari encara que diguin que l’han convidat? Doncs no; per ètica ha de captenir-se exemplarment. Tenim una família reial que s’està descotxant de forma desafortunada, que sembla que facin pam i pipa a tots aquells que l’han respectat i acceptat, malgrat tot. Gendres enredats en trames presumptament corruptes, falta de seny consentint a un dels seus fills jugar amb armes de foc tot fomentant-li ja a la seva curta edat la pràctica d’aquesta maleïda afició segurament per arribar ser un Borbó excel·lent, com tants n’hi ha hagut que, sobretot, els ha convertit en personatge de novel·la dramàtica…
Som molts els que estem radicalment en contra d’aquestes aficions que impliquen prendre la vida a un ser per simple plaer, per vanitat, per gaudir amb un acte tan cruel com ho és abatre bèsties que formen part de la fauna del nostre planeta. Llàstima que, en aquests casos, un bon cop de trompa d’elefant (condemnat premeditadament a mort) no posi el cervell a lloc d’aquells que han gaudit prenent-li la vida. Covards aquells que maten per matar, per afalagar la seva absurda vanitat. No hi ha disculpa que hi valgui. I, en el cas que toca el tema,encara menys. Ha caigut del “pedestal”, senyor Rei.
