Foto: Tamara Pinco
El tercer disc dels ix! es presenta com a «més lluminós i directe» que els anteriors, Autòmat infinit i L’ingenu és lliure. El primer concert de presentació a Sabadell d’aquest treball, Immersió, és aquest dijous (23h.; gratuït) al bar La República de la Plaça del Vallès.
El pop-rock d’ampli espectre dels sabadellencs ix!, amb els seus tocs d’electrònica i amb les lletres oníriques i de lúdica fonètica del seu singular cantant, David Mullor, ha fet un pas evolutiu amb Immersió, un tercer disc gravat amb molta cura i bons mitjans a l’estudi de Marc Parrot.
El teclista Eduard Farrés, que va entrar a la banda el 2010, creu que sincerament «és el millor que hem fet fins ara» i que sona «més lluminós, directe i amb força canya, dins del que entenem nosaltres per canya».
Gira 2012
Enmig de la gira que els ha portat recentment a Vic, Manresa, Igualada o Lleida, i que properament passarà per la sala Clap de Mataró (27 d’abril), La Bombolla de Girona (4 de maig) i Luz de Gas de Barcelona (15 de juny), ix! fan parada avui (23h.) a La República amb un concert «organitzat molt ràpid» però que serà la seva primera presentació oficial a la ciutat, al marge d’una actuació privada que van oferir als ‘patrocinadors’ del seu disc a través del micro-mecenatge de Verkami.
Un compromís cap als seus mecenes, per cert, que inclou també discos signats, entrades, una sortida –encara pendent– a Montserrat i, per a un fan especialment generós, un dinar amb els músics després de regalar-li una sessió a l’estudi de gravació i un assaig privat.
I és que ix!, a més de ser un dels grups més personals i interessants sorgits de Sabadell en l’escena del pop en català, ha optat per la via de l’autogestió i l’autoedició (amb el seu segell Gat Records) i ha de tirar de l’esforç propi i sortides imaginatives.
El disc compta amb talls potents com La gran mentida (amb coros de Guillamino al final), que ve a denunciar amb txaranga de fons «el gran putiferi on vivim», descriu gràficament el teclista.
A Tot és un, que conté enredats jocs fonètics, presenten «dues maneres de mirar-se la vida, la part bonica i el cantó i amarg» i a Garrigues traspuen més aviat records d’infantesa del cantant. El bateria Edu González, que signa un 80 per cent de la música, Albert Freixas i Aitor Chartos completen aquesta formació cada cop més esmolada.
